ANÀLISI D'UNA SITUACIÓ CONFLICTIVA D'AULA: CAS DE NA SUSANA

En les dues últimes entrades que he publicat de l'assignatura, he analitzat bones pràctiques, tant d'aula com de centre. Això no obstant, com bé es sap, el dia a dia a l'escoleta no és gens fàcil, i es generen situacions que precisament no deriven en una bona pràctica, sinó en moments d'error dels quals s'ha de reflexionar i analitzar per aconseguir grans aprenentatges.

Partint d'aquesta idea, he decidit analitzar un text que vàrem estar comentant a classe el 20 de març, i que en un primer moment em va semblar molt encertat, però que després de reflexionar-lo amb més profunditat a través d'unes preguntes que ens va formular la professora, no va ser així. A continuació, el podeu visualitzar:

"Me llamo Susana y soy ingeniero técnico. He trabajado como tal 12 años. Tengo dos hijos, uno de 3 y otro de 5 años. Hace dos años terminé los estudios de Magisterio y me incorporé a trabajar en un Aula escolar de P-3. Es martes, 15 de abril de 2012; 8:30 de la mañana. La situación se centra en la rutina de inicio de jornada (45 minutos): los niños/as se han puesto las batas y ya han pasado a jugar libremente, mientras yo, Susana, he anotado los encargos del día -lista comedor/incidencias comentadas por los padres. Me levanto y me acerco a los alumnos/as.

Estoy paseando entre los alumnos, interesándome por lo que hacen y haciendo pequeños comentarios; no intervengo con fuerza, sino que me voy manteniendo a una cierta distancia. Mientras observo al grupo, uno de los niños - Marcos - se me acerca llorando mientras me dice que un compañero - Pablo - le ha hecho daño. En ese momento me acuerdo de un trabajo sobre transmisión de valores que realicé hace unos años en la Facultad y aplico una de las estrategias centradas en el respeto y empatía por el otro: en vez de regañar de entrada a Pablo, acojo a Marcos y me preocupo por él asegurándome de que Pablo se percate de la situación. Pongo la atención en "preocuparme" por el niño "agredido", me aseguro que esté bien y lo tranquilizo. Después me dirijo a Pablo y hablamos sobre lo sucedido. Mientras yo hablaba con Marcos, Pablo ha ido pasando de una actitud defensiva a mirar a su compañero, de manera que me resulta fácil conducir la situación y hacer que Pablo pida perdón."

  El primer que vàrem realitzar conjuntament a classe, va ser descriure el cas, reflexionar sobre l'actitud i les accions de la mestra, i a continuació, donar-ne la nostra valoració o opinió, tractant de pensar en situacions on he tingut o he observat una situació similar:

Explicat per mitjà de les meves paraules, dir que ens trobem davant una situació conflictiva succeïda dins l'aula entre dos infants, i en la qual, intervé la seva tutora, Susana. Aquesta última estava mantenint un rol bastant observador durant el moment de joc lliure, quan de sobte se li apropa plorant un infant (Marcos), per explicar-li que un altre nen (Pablo), li ha pigat i li ha fet mal (sense conèixer-ne la tutora, el motiu).

Quina és l'actuació de la mestra? Utilitza una estratègia centrada en el respecte i l'empatia per l'altre que havia après en la Facultat, preocupant-se primer pel qui s'ha fet mal (perquè ho observi l'agressor), i després intentant parlar amb aquest últim, perquè demani perdó.

Haig de confessar que un primer moment, trobava que aquesta actitud i conjunt d'accions per part de la mestra eren del tot adequades. Això no obstant, després m'he adonat que seria més correcte, verificar i analitzar que realment hagi passat alguna cosa, i no jutjar a l'agressor sense saber-ne la seva opinió, i si ha sigut realment ell. També, tenir en compte si ha estat per voluntat pròpia o per incident. Per un altre costat, sí que és veritat que preocupar-se pel nen que s'ha fet mal perquè ho vegi l'altre és molt positiu, ja que els infants d'aquesta edat aprenent molt observant, però trobo, que la tutora no tindria que haver-los donat la solució de demanar-se perdó, sinó que entre els propis nens, hauria tingut que fer d'intermediària, perquè ells mateixos arribessin a la resolució del conflicte.

Per tant, puc arribar a la conclusió de que l'estratègia que la tutora afirmava que aplicaria en aquest cas, no ha acabat de portar-se a la pràctica, demostrant-se així, una incoherència entre teoria i pràctica.

Amb això es pot arribar a la idea, de que no és fàcil resoldre les certes situacions conflictes que s'esdevenen amb els infants diàriament. Des de que estic realitzant pràctiques, me n'adono més que mai. Jo mateixa reconec que en molts de casos conflictius, he errat, ja sigui per falta d'experiència o per no saber com aplicar la teoria a la pràctica. En moltes ocasions, simplement he fet demanar perdó als infants, sense fer-los reflexionar gaire, o sense ser conscient de què ha passat realment. És un gran error, probablement també dels nervis dels primers dies realitzant pràctiques. Malgrat tot, dels meus errors he anat aprenent durant tot aquest temps, i ara ja, puc gaudir de certes situacions conflictes, en les quals sí que he sabut aplicar certes estratègies correctament, com la que a continuació explicaré:

El passat dilluns, en el moment de l'esplai, una nena se'm va aproximar plorant i dient-me que el nen X, l'hi havia llevat la moto. Primer, la vaig escoltar atentament, per tal de conèixer quina era la seva opinió al respecte, tranquil·litzant-la una mica, i a continuació, em vaig dirigir amb ella, a cercar l'infant que suposadament li havia llevat la moto. En comptes de jutjar l'infant sobre allò que havia passat, vaig decidir escoltar quina era la seva versió al respecte, vaig decidir escoltar la seva història. Com que semblava que les dues parts no coincidien, a través de fer-los reflexionar mútuament i per mitjà de preguntes, es varen poden adonar que havia sigut un malentès. El nen s'havia pensat que la nena li havia deixat la moto, i per tal de resoldre  la situació, ell mateix va tenir la brillant idea de que cadascú realitzaria una volta pel pati, i després d'aquesta, se l'anirien compartint una i una altra vegada.  La meva funció simplement va ser la de mediadora. Els propis infants aconseguiren arribar a una solució entre ells.

Amb aquesta situació, he plantejat una altra alternativa per a resoldre aquest tipus de conflictes entre infants: la mediació. En la meva opinió, la mediació és un recurs molt adequat per a la resolució de conflictes, ja que permet arribar a una solució de mútua satisfacció, entre les parts involucrades, sempre per mitjà de la comunicació i el diàleg, i gràcies a un intermediari que actua de forma neutre per ajudar a resoldre el conflicte, però que no el resol. 

Una altra alternativa, podria ser la de la pràctica restaurativa, donant temps als infants perquè arribin entre ells mateixos a la solució, i observant-se i extraient-se tota la informació possible per part de l'adult.

·  Per últim, i per tal d'analitzar el cas amb més profunditat, he atès també als següents aspectes:

Les creences

Les creences són les ulleres que fem servir per mirar i interpretar la realitat, i que formen part de la nostra manera de pensar, i que poden o no complir-se. 

https://www.flickr.com/photos/kpatino/5085454427/

Està clar que la tutora Susana utilitza la creença de que l'infant que plora és el que s'ha de tranquil·litzar abans, i així evitar que l'agressor acompleixi la seva funció de cridar l'atenció.

Les emocions

Treballar les emocions a l'aula per a què els infants els hi pugin posar nom és molt important.

"Los sentimientos y las emociones son el lenguaje universal que debe ser honrado. Son la expresión auténtica de quiénes somos" - Judith Wright.

Sembla que en aquest cas, Susana sí les té en compte, ja que intenta fer ús de l'estratègia de posar-se a la pell dels altres amb la finalitat de que es comprenguin els sentiments i emocions, i en el cas del nen que plora, intenta calmar la seva frustració, tristesa, por i angoixa.

Coneixements teòrics

Davant qualsevol pràctica, sempre hi hauria d'haver algun tipus de fonamentació teòrica al darrere. En aquesta situació, Susana parteix d'allò après en la Facultat, concretament d'un treball sobre la transmissió de valors, i de l'estratègia del respecte i l'empatia per l'altre.

Vivències

Allò viscut i les pròpies experiències, també marquen allò que després es durà en un futur a la pràctica. En aquest cas, la tutora dels infants dóna prioritat a l'afectivitat, probablement perquè parteix de models basats amb l'estima, i perquè en els seus moments difícils, ha comptat amb suport emocional.

Les rutines

Per últim, amb tot l' anteriorment mencionat també hi tenen molt a veure les rutines. Sí que és veritat que aquestes són molt importants en la primera infància, ja que ajuden a donar ordre i estabilitat, així com a desenvolupar estructures mentals, però cal anar alerta, que a vegades poden ser massa repetitives. Així, si Susana en cada situació conflictiva similar a la descrita, sempre utilitza les mateixes estratègies, probablement aquestes ja no resultaran efectives. 


***JUSTIFICACIÓ DE LES ETIQUETES SELECCIONADES

-He triat l'etiqueta 1.2, perquè a través de reflexionar sobre si na Susana ha realitzat una bona intervenció en la resolució del conflicte esdevingut, m'adono d'aquells elements que són propis d'una bona actuació professional. 
-He elegit l'etiqueta 1.4, ja que a través de comparar la teoria i la pràctica duta a terme per la tutora en qüestió, arribo a certes conclusions. 
-Per últim, he seleccionat l'etiqueta 4.3, perquè a partir d'una situació en concret i d'una informació donada, he elaborat hipòtesis del perquè d'una forma d'actuar i no una altra.