sábado, 24 de mayo de 2014

ANÀLISI D'UNA SITUACIÓ CONFLICTIVA D'AULA: CAS DE NA SUSANA

En les dues últimes entrades que he publicat de l'assignatura, he analitzat bones pràctiques, tant d'aula com de centre. Això no obstant, com bé es sap, el dia a dia a l'escoleta no és gens fàcil, i es generen situacions que precisament no deriven en una bona pràctica, sinó en moments d'error dels quals s'ha de reflexionar i analitzar per aconseguir grans aprenentatges.

Partint d'aquesta idea, he decidit analitzar un text que vàrem estar comentant a classe el 20 de març, i que en un primer moment em va semblar molt encertat, però que després de reflexionar-lo amb més profunditat a través d'unes preguntes que ens va formular la professora, no va ser així. A continuació, el podeu visualitzar:

"Me llamo Susana y soy ingeniero técnico. He trabajado como tal 12 años. Tengo dos hijos, uno de 3 y otro de 5 años. Hace dos años terminé los estudios de Magisterio y me incorporé a trabajar en un Aula escolar de P-3. Es martes, 15 de abril de 2012; 8:30 de la mañana. La situación se centra en la rutina de inicio de jornada (45 minutos): los niños/as se han puesto las batas y ya han pasado a jugar libremente, mientras yo, Susana, he anotado los encargos del día -lista comedor/incidencias comentadas por los padres. Me levanto y me acerco a los alumnos/as.

Estoy paseando entre los alumnos, interesándome por lo que hacen y haciendo pequeños comentarios; no intervengo con fuerza, sino que me voy manteniendo a una cierta distancia. Mientras observo al grupo, uno de los niños - Marcos - se me acerca llorando mientras me dice que un compañero - Pablo - le ha hecho daño. En ese momento me acuerdo de un trabajo sobre transmisión de valores que realicé hace unos años en la Facultad y aplico una de las estrategias centradas en el respeto y empatía por el otro: en vez de regañar de entrada a Pablo, acojo a Marcos y me preocupo por él asegurándome de que Pablo se percate de la situación. Pongo la atención en "preocuparme" por el niño "agredido", me aseguro que esté bien y lo tranquilizo. Después me dirijo a Pablo y hablamos sobre lo sucedido. Mientras yo hablaba con Marcos, Pablo ha ido pasando de una actitud defensiva a mirar a su compañero, de manera que me resulta fácil conducir la situación y hacer que Pablo pida perdón."

  El primer que vàrem realitzar conjuntament a classe, va ser descriure el cas, reflexionar sobre l'actitud i les accions de la mestra, i a continuació, donar-ne la nostra valoració o opinió, tractant de pensar en situacions on he tingut o he observat una situació similar:

Explicat per mitjà de les meves paraules, dir que ens trobem davant una situació conflictiva succeïda dins l'aula entre dos infants, i en la qual, intervé la seva tutora, Susana. Aquesta última estava mantenint un rol bastant observador durant el moment de joc lliure, quan de sobte se li apropa plorant un infant (Marcos), per explicar-li que un altre nen (Pablo), li ha pigat i li ha fet mal (sense conèixer-ne la tutora, el motiu).

Quina és l'actuació de la mestra? Utilitza una estratègia centrada en el respecte i l'empatia per l'altre que havia après en la Facultat, preocupant-se primer pel qui s'ha fet mal (perquè ho observi l'agressor), i després intentant parlar amb aquest últim, perquè demani perdó.

Haig de confessar que un primer moment, trobava que aquesta actitud i conjunt d'accions per part de la mestra eren del tot adequades. Això no obstant, després m'he adonat que seria més correcte, verificar i analitzar que realment hagi passat alguna cosa, i no jutjar a l'agressor sense saber-ne la seva opinió, i si ha sigut realment ell. També, tenir en compte si ha estat per voluntat pròpia o per incident. Per un altre costat, sí que és veritat que preocupar-se pel nen que s'ha fet mal perquè ho vegi l'altre és molt positiu, ja que els infants d'aquesta edat aprenent molt observant, però trobo, que la tutora no tindria que haver-los donat la solució de demanar-se perdó, sinó que entre els propis nens, hauria tingut que fer d'intermediària, perquè ells mateixos arribessin a la resolució del conflicte.

Per tant, puc arribar a la conclusió de que l'estratègia que la tutora afirmava que aplicaria en aquest cas, no ha acabat de portar-se a la pràctica, demostrant-se així, una incoherència entre teoria i pràctica.

Amb això es pot arribar a la idea, de que no és fàcil resoldre les certes situacions conflictes que s'esdevenen amb els infants diàriament. Des de que estic realitzant pràctiques, me n'adono més que mai. Jo mateixa reconec que en molts de casos conflictius, he errat, ja sigui per falta d'experiència o per no saber com aplicar la teoria a la pràctica. En moltes ocasions, simplement he fet demanar perdó als infants, sense fer-los reflexionar gaire, o sense ser conscient de què ha passat realment. És un gran error, probablement també dels nervis dels primers dies realitzant pràctiques. Malgrat tot, dels meus errors he anat aprenent durant tot aquest temps, i ara ja, puc gaudir de certes situacions conflictes, en les quals sí que he sabut aplicar certes estratègies correctament, com la que a continuació explicaré:

El passat dilluns, en el moment de l'esplai, una nena se'm va aproximar plorant i dient-me que el nen X, l'hi havia llevat la moto. Primer, la vaig escoltar atentament, per tal de conèixer quina era la seva opinió al respecte, tranquil·litzant-la una mica, i a continuació, em vaig dirigir amb ella, a cercar l'infant que suposadament li havia llevat la moto. En comptes de jutjar l'infant sobre allò que havia passat, vaig decidir escoltar quina era la seva versió al respecte, vaig decidir escoltar la seva història. Com que semblava que les dues parts no coincidien, a través de fer-los reflexionar mútuament i per mitjà de preguntes, es varen poden adonar que havia sigut un malentès. El nen s'havia pensat que la nena li havia deixat la moto, i per tal de resoldre  la situació, ell mateix va tenir la brillant idea de que cadascú realitzaria una volta pel pati, i després d'aquesta, se l'anirien compartint una i una altra vegada.  La meva funció simplement va ser la de mediadora. Els propis infants aconseguiren arribar a una solució entre ells.

Amb aquesta situació, he plantejat una altra alternativa per a resoldre aquest tipus de conflictes entre infants: la mediació. En la meva opinió, la mediació és un recurs molt adequat per a la resolució de conflictes, ja que permet arribar a una solució de mútua satisfacció, entre les parts involucrades, sempre per mitjà de la comunicació i el diàleg, i gràcies a un intermediari que actua de forma neutre per ajudar a resoldre el conflicte, però que no el resol. 



Una altra alternativa, podria ser la de la pràctica restaurativa, donant temps als infants perquè arribin entre ells mateixos a la solució, i observant-se i extraient-se tota la informació possible per part de l'adult.

·  Per últim, i per tal d'analitzar el cas amb més profunditat, he atès també als següents aspectes:

Les creences

Les creences són les ulleres que fem servir per mirar i interpretar la realitat, i que formen part de la nostra manera de pensar, i que poden o no complir-se. 

Està clar que la tutora Susana utilitza la creença de que l'infant que plora és el que s'ha de tranquil·litzar abans, i així evitar que l'agressor acompleixi la seva funció de cridar l'atenció.

Les emocions

Treballar les emocions a l'aula per a què els infants els hi pugin posar nom és molt important.

"Los sentimientos y las emociones son el lenguaje universal que debe ser honrado. Son la expresión auténtica de quiénes somos" - Judith Wright.

Sembla que en aquest cas, Susana sí les té en compte, ja que intenta fer ús de l'estratègia de posar-se a la pell dels altres amb la finalitat de que es comprenguin els sentiments i emocions, i en el cas del nen que plora, intenta calmar la seva frustració, tristesa, por i angoixa.

Coneixements teòrics

Davant qualsevol pràctica, sempre hi hauria d'haver algun tipus de fonamentació teòrica al darrere. En aquesta situació, Susana parteix d'allò après en la Facultat, concretament d'un treball sobre la transmissió de valors, i de l'estratègia del respecte i l'empatia per l'altre.

Vivències

Allò viscut i les pròpies experiències, també marquen allò que després es durà en un futur a la pràctica. En aquest cas, la tutora dels infants dóna prioritat a l'afectivitat, probablement perquè parteix de models basats amb l'estima, i perquè en els seus moments difícils, ha comptat amb suport emocional.

Les rutines


Per últim, amb tot l' anteriorment mencionat també hi tenen molt a veure les rutines. Sí que és veritat que aquestes són molt importants en la primera infància, ja que ajuden a donar ordre i estabilitat, així com a desenvolupar estructures mentals, però cal anar alerta, que a vegades poden ser massa repetitives. Així, si Susana en cada situació conflictiva similar a la descrita, sempre utilitza les mateixes estratègies, probablement aquestes ja no resultaran efectives. 


***JUSTIFICACIÓ DE LES ETIQUETES SELECCIONADES

-He triat l'etiqueta 1.2, perquè a través de reflexionar sobre si na Susana ha realitzat una bona intervenció en la resolució del conflicte esdevingut, m'adono d'aquells elements que són propis d'una bona actuació professional. 
-He elegit l'etiqueta 1.4, ja que a través de comparar la teoria i la pràctica duta a terme per la tutora en qüestió, arribo a certes conclusions. 
-Per últim, he seleccionat l'etiqueta 4.3, perquè a partir d'una situació en concret i d'una informació donada, he elaborat hipòtesis del perquè d'una forma d'actuar i no una altra. 

martes, 20 de mayo de 2014

Bona pràctica de centre

L'altre dia vaig publicar una entrada en relació a una bona pràctica d'aula de la classe en la qual estic realitzant pràctiques, i a continuació, exposaré una bona pràctica de centre que he analitzat, junt a les meves companyes Carolina Moreno i Paula Fresneda. 

Aquí la podeu visualitzar: 




***JUSTIFICACIÓ DE LES ETIQUETES SELECCIONADES


1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional: 

Hem analitzat una bona pràctica de centre a on hem tingut en compte les actuacions de cadascuna de les docents que en formen part.
3.1. Es fa preguntes sobre el que ha observat quant al funcionament del centre: 

Al llarg del treball ens hem anat realitzant preguntes que hem resolt per observació directa i gràcies a l’ajuda que ens han ofert la directora i les educadores.
3.2. Aporta reflexions en quant a l’organització del centre: 

En aquesta bona pràctica aportem reflexions referents a les dinàmiques de treball entre família i escola, la cooperació entre el professorat per a la creació d’estratègies que fomentin una bona relació amb les famílies i el context proper. Tot això ho hem plasmat a través d’exemples al llarg del treball.


sábado, 3 de mayo de 2014

Una bona pràctica d'aula...

Al llarg d'algunes de les entrades que he anat publicant, he reflexionat sobre el funcionament de la meva aula en la qual estic realitzant pràctiques, però en cap d'elles m'he aturat a pensar sobre alguna de les seves bones iniciatives a nivell educatiu. A continuació, vos trobareu un anàlisi sobre una bona pràctica d'aula de la meva escoleta:

1. Títol de la bona pràctica d'aula

La bona pràctica d'aula que he seleccionat del grup-classe de 2-3 anys, "El peixets", de l'escoleta de Can Cantó (Eivissa), rep el següent nom: Tallers de plàstica, experimentació i manipulació.


2. Descripció de la bona pràctica

Els tallers de plàstica, experimentació i manipulació són un conjunt d'activitats riques en experiències sensorials i descobriments, per donar a conèixer l'entorn als infants d' entre 2 i 3 anys d'edat, i per aconseguir desenvolupar els seus "cent llenguatges" (tal i com deia Loris Malaguzzi en els seus estudis), entre altres.

Amb aquestes activitats, la seva tutora treballa el projecte educatiu de centre (la mar), la identitat de grup (els peixos), i certs continguts curriculars del llarg del curs, que es troben plasmats en la Programació d'Aula. A més, algunes de les tasques que contemplen aquests tallers són: les experiències de collage i estampació, aquelles altres d'experimentació amb carbasses, moniatos i gelatina, les de pintar amb glaçons de colors i amb temperes, les de manipulació de la sorra de la platja, les de la creació de peixets per mitjà de pasta de sal i plastilina, etcètera.

3. Grup d'infants en el qual va dirigida i característiques

Els tallers de plàstica, experimentació i manipulació es duen a terme amb els infants d'entre 2 i 3 anys del grup-classe "Els peixets" (l'aula de referència, i de 17 alumnes, de la qual s'ha seleccionat una bona pràctica). Això no obstant, en moltes ocasions, les activitats que componen aquests tallers, es duen a terme en cooperació amb l'aula del costat, "Els mariners", també d'edats compreses entre els 2 i els 3 anys.

Per tant, tots els infants d'aquesta edat poden gaudir dels tallers mencionats. Malgrat tot, la quantitat de nens i nenes que hi haurà al mateix temps realitzant-los, dependrà del tipus d'activitat que es vulgui dur a terme. Això és així, ja que es fa ús de diversos tipus d'agrupament, en funció dels interessos dels infants i d'allò que es vol treballar, però predominant especialment el treball en gran grup i petit grup (combinant alumnes en els casos necessaris, d'ambdues classes).

D'aquesta manera, per cada activitat plàstica, d'experimentació i/o manipulació que es vulgui portar a la pràctica, es selecciona adientment i de forma prèvia, el tipus d'agrupament (més bé reduït a ser possible), i aquells infants en concret que aniran en cada grup, atenent a les seves pròpies característiques i a la diversitat de nens i nenes en sí mateixa, ja que cadascú consta de les seves pròpies destreses, coneixements, nivells de maduració i formes d'actuar.

Així, cada nen i nena pren la seva pròpia identitat dins de l'aula, acceptant-se les diferències i treballant-se. A més, malgrat assistir al mateix nivell d'escolarització, i haver-hi una diferència reduïda d'edat (no més d'un any de vida), són grans les diferències evolutives que hi ha entre els infants nascuts a primers d'any, i els que ho han fet a darrers.

A més a més, en tot el grup, es poden trobar nens i nenes que estan molt ben adaptats al ritme escolar, i altres que necessiten d'un període d'adaptació més llarg. Cal mencionar però, que un dels trets comuns que comparteixen tots els infants, són les grans mostres d'egocentrisme (pròpies de l'edat), i que han d'aprendre a fer front, especialment quan s'ajunten amb els altres nens i nenes del grup-aula del costat ("Els mariners"). Així mateix, a vegades han de conviure amb un nen de la seva mateixa etapa, però que presenta necessitats educatives especials (concretament, Síndrome de Down), amb totes les particularitats que això comporta.


Per un altre costat, cal saber que l'alumnat que estem analitzant, es sol caracteritzar per ser un grup bastant inquiet i cridaner, però amb 2 infants més conflictius, que són els que normalment generen un clima de desordre, i que s'oposen de manera molt forta i dura a les demandes. Malgrat tot, es caracteritza per ser un grup-classe molt afectiu, atent davant les instruccions que se'ls hi encomana, i amb una gran bagatge de coneixements, motivacions i aptituds generals, que els converteix en tot moment els protagonistes del seu propi aprenentatge. Així mateix, tenen un gran interès per aprendre coses noves, per explorar, manipular,... és a dir, són curiosos i amb iniciativa per aprendre.

Ja per finalitzar i a nivell general, podem incloure tots els nens i nenes del grup-classe, dins de l'inici de l'etapa preoperacional de la qual parlava Piaget (molt marcada pel gran desenvolupament de la representació mental i per la recerca d'explicacions del perquè de les coses). En conseqüència, es pot observar en ells, que comença un gran procés de desenvolupament del pensament, del llenguatge, del joc simbòlic i del control corporal en l'espai i en el temps, i els tallers de plàstica, experimentació i manipulació en són un gran ajut.

4. Espai a on es desenvolupa la bona pràctica d'aula

Els tallers de plàstica, experimentació i manipulació es desenvolupen generalment a una de les dues classes de grossos (2-3 anys), adaptant l'espai, les taules, les catifes, el material, i tot allò que sigui necessari. Aquestes dues aules (connectades entre sí per mitjà d'un bany) són amples, lluminoses i amb aire acondicionat, podent-se establir així, un entorn adequat per a la manipulació, l'experimentació i la descoberta, ple de benestar, seguretat, confiança, respecte, tranquil·litat i interrelació.

Cal mencionar però, que en algunes tasques, també es pot fer ús del pati (interior i/o exterior), i el qual es pot visualitzar o accedir des de l'interior de qualsevol de les dues aules, ja que hi manté connexió amb elles, a través d'unes portes corredisses i unes vidrieres.

Per últim, en la Programació d'Aula també apareix recollit, que en alguns casos necessaris, aquests tallers es desenvolupen dins d'una sala taller, dedicada exclusivament per a la realització d'activitats d'experimentació, manipulació i plàstica, i amb les prestatgeries adients per a guardar tot el material (original, atractiu i motivant).

5. Moment de la jornada en el qual es porta a terme la bona pràctica

Els tallers de plàstica, experimentació i manipulació es duen a terme un dia a la setmana, concretament cada dimecres, des de l'inici de curs fins l'acabament de les classes. Això no obstant, si alguna activitat d'aquestos agrada molt, i la tutora d'aula ho veu adient, es pot tornar a repetir la mateixa experiència, alguna vegada més durant la mateixa setmana o en els pròxims dies.

Cal mencionar a més, que aquests tallers es solen desenvolupar de 10.30h a 11.30h del matí, però s'aposta en tot moment per un horari flexible, i basat amb el respecte del ritme de l'infant. Així mateix, es porten a la pràctica durant aquesta hora, ja que és quan menys alterats es troben els infants del grup-classe en qüestió, i quan més concretats estan. Si es portessin a terme després del pati, els petits estarien massa exaltats, cridaners i cansats.

En aquest requadre es pot visualitzar també, el moment concret en el qual es desenvolupa aquesta bona pràctica:

HORARI DEL DIMECRES
-Fins les 9.30h:
Arribada i acollida dels infants/joc lliure
-De les 9.30h a 10h:
Esmorçar
-De les 10h a les 10.30h:
Higiene
-De les 10.30h a les 11.30h:
Activitat programada: Taller de plàstica, experimentació i manipulació
-De les 11.30h a les 12h:
Pati
-De les 12h a les 12.30h:
Higiene i relaxació
-De les 12.30h a les 13h:
Primera sortida
-De les 12.30h a les 13.15h:
Dinar
-De les 13.15h a les 14h:
Higiene i joc lliure
-De les 14h a les 14.30h:
Segona sortida
-De les 14h a les 15.30h:
Migdiada i tercera sortida

Per últim, la tutora al ser conscient que els nens d'aquesta edat (2-3 anys) encara no tenen les estructures temporals ben desenvolupades, intenta no enganyar-los, i explicar-los tot allò que passa i el temps que queda, amb els raonaments i verbalitzacions el més senzills possibles.

6. Objectius i àrees que es treballen


Amb els tallers de plàstica, experimentació i manipulació es treballen tota una sèrie d'objectius i àrees curriculars de l'etapa de l'educació infantil (clar i funcionals, flexibles i oberts al canvi), que s'exposaran a continuació, i que també apareixen plasmats en la Programació d'Aula i en el PEC del centre escolar.

·         Per una banda, els objectius són diversos:

-Per mitjà d'aquests tallers, oferir als infants els recursos necessaris perquè puguin desenvolupar tots els seus llenguatges, la seva creativitat i curiositat, apostant per un aprenentatge integral.

-Ajudar als nens i nenes a observar i explorar l'entorn, i a conèixer-ne els seus elements i canvis, però potenciant en tot moment la seva autonomia.

-Estimular en les criatures, els sentits i les possibilitats de descobriment, amb una actitud de respecte i valoració, i de forma activa.

-Donar temps pel joc i pel fet de compartir amb altres nens i nenes.

-Posar a l'abast dels infants aquells objectes que no poden obtenir en el seu context més proper, i que gràcies a aquests tallers, els aconsegueixen.

·         Per una altra banda, les àrees que es treballen són les següents:

L'ÀREA DE LLENGUATGE: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ

Amb les activitats plàstiques, d'experimentació i manipulació s'aconsegueix treballar l'àrea de llenguatge, concretament la de llenguatge artístic, permetent expressar i reproduir als infants, vivències, desitjos i emocions. Així mateix, els petits poden aprendre a utilitzar correctament els diferents estris necessaris, com pugui ser de la pintura, els pinzells, la cera, la plastilina,... i aprendre a emprar diverses tècniques de comunicació i representació: estampació, modelatge, etcètera. 

L'ÀREA DE CONEIXEMENT DE SÍ MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL

Aquesta àrea també es treballa, ja que és necessari la correcta utilització dels sentits dels infants per explorar, experimentar i manipular, així com d'adquirir iniciativa per aprendre noves habilitats i destreses, i col·laborar amb els demés.

L'ÀREA DE CONEIXEMENT DE L'ENTORN


Per últim, amb aquesta bona pràctica d'aula, també es treballa l'àrea de coneixement de l'entorn. Amb els tallers de plàstica, experimentació i manipulació s'aconsegueix desenvolupar en els infants el seu interès per conèixer les característiques del seu entorn, i els seus canvis corresponents. També, el seu interès per explorar els diversos elements o objectes integrants, amb una actitud de respecte i cura. 

7. Fonamentació teòrica que hi ha al darrere

Fins ara, s'ha realitzat un anàlisi descriptiu de la bona pràctica d'aula: "Tallers de plàstica, experimentació i manipulació", però darrere d'aquesta, s'hi amaga tota una fonamentació teòrica que cal tenir en compte.

En primer lloc, a nivell d'aula (i també de tot el centre), s'aposta per una metodologia constructivista, activa i motivadora, el més individualitzada possible, que doni lloc a l'aprenentatge significatiu i funcional, i a uns infants creadors del seu propi aprenentatge. Una forma d'aconseguir-ho és per mitjà del foment de l'observació, l'experimentació i la creativitat. D'aquesta metodologia també deriva la idea de que l'infant, a través de manipular tot allò que l'envolta, és quan pot construir la seva personalitat i adaptar-se a l'entorn i en el medi en el qual viu. Així, d'acord amb Dillon (1968), la tutora proposa que els petits aprenguin amb material fàcilment manipulatiu, ja que manipulant no només poden aprendre conceptes, sinó també transformar la realitat.

En segon lloc, una de les altres fonamentacions teòriques d'aquesta bona pràctica d'aula, és la que està relacionada amb la importància de l'experimentació en el desenvolupament cognitiu i psicomotor dels infants, tot destriant la diferència que hi ha entre els següents 4 conceptes (i que també apareixen plasmats en la Programació d'Aula de la tutora en qüestió): manipulació, manipular, experimentació i experiència. Manipulació, per fer referència al conjunt d'operacions que es realitzen amb les mans; manipular com escollir entre diversos elements; experimentació entesa com un mètode científic d'investigació basada en l'elaboració d'experiments per comprovar certes hipòtesis; i per últim l'experiència, com aquella pràctica que permet obtenir un coneixement progressiu d'algun aspecte en concret.

Per un altre costat, i en relació amb l'anterior, també es parteix de la idea de que "experimentar" i "manipular" són dos processos que es complementen, i que no es produeix un sense l'altre (tal i com també afirmava Tonucci- (1996)). Així mateix, en la Programació d'Aula també es parla de que la majoria d'activitats d'aquests tipus de tallers, s'orienten a estimular la curiositat, i l'interès per aprendre i descobrir, i que aquesta, sens dubte, ha de ser una de les finalitats de l'educadora, junt amb la de la importància de treballar els sentits.  

Per últim, amb aquests tallers de plàstica, experimentació i manipulació, també es té en compte el que contempla el currículum de l'educació infantil, que "en aquesta etapa l'aprenentatge és un procés dinàmic d'exploració, d'interacció amb l'entorn" i "la utilització dels sentits com a procediment essencial". A més a més, també es defensa el pensament de Piaget (1936 - sobre la importància de l'exploració física dels objectes per al desenvolupament de l'aprenentatge de l'infant), de Bruner (1961- en relació a l'aprenentatge per descobriment), i de Montessori (1907- basada amb la capacitat dels infants per absorbir coneixements del seu voltant, com a esponges, així com de l'interès que tenen aquests per materials que puguin manipular, especialment els naturals).

8. Interrogants, dubtes i/o dilemes que m'han sorgit

Al llarg del desenvolupament de la bona pràctica d'aula, m'han sorgit una sèrie de dubtes, dilemes i/o interrogants, en els quals seria adient donar-los resposta.

· En primer lloc, m'he plantejat, si tal i com desenvolupa aquesta tutora els tallers de plàstica, experimentació i manipulació, els diversos coneixements i aprenentatges que s'obtenen, queden suficientment gravats en la ment dels infants, o si seria necessari dur a terme alguna mena de verbalització, representació o conceptualització, posterior a l'exploració.

·   En segon lloc, m'he formulat si amb aquesta bona pràctica, realment els materials que es seleccionen satisfan els interessos de manipulació i descobriment dels infants, o bé, si són més bé interessos dels adults, que es creu que serien adients per als petits.


9. El grau de satisfacció que té el centre amb aquesta bona pràctica d'aula

Són diversos els arguments que demostren l'adequat grau de satisfacció que té el centre escolar, a nivell general, en relació a la bona pràctica d'aula de la tutora dels peixets:

-L'equip directiu es mostra d'acord amb el fet de continuar al llarg de tot el curs, amb les activitats que es desenvolupen en els tallers de plàstica, experimentació i manipulació, tot plasmant en els diversos documents del centre, la seva importància pel desenvolupament global i harmònic dels infants.

-Un altre aspecte que també demostra el nivell de satisfacció del centre amb aquesta pràctica d'aula, és que s'està adaptant la sala taller per aquests tipus d'activitats, amb una gran quantitat de material adient. D'aquesta forma, s'ajuda a què aquest tipus de tallers es continuïn desenvolupant.

-Per últim, com es realitzen fotografies d'allò que realitzen els infants en aquests tallers, i es transmet de cara a les famílies i de tota la comunitat educativa que assisteixi al centre, constantment s'escolten comentaris positius respecte aquesta pràctica, i del grau de diversió i d'aprenentatge que hi tenen els infants.

10. Indicadors de qualitat que es veuen reflectits en aquesta pràctica d'aula

Entre els múltiples indicadors de qualitat d'una bona pràctica d'aula (i que es poden visualitzar en la següent fotografia), en la pràctica "Tallers de plàstica, experimentació i manipulació" es poden trobar reflectits els següents criteris:


*Foto pròpia dels ítems treballats a classe


·Interrelació d'àrees i diversos àmbits. Aprenentatge integral. Gràcies a aquesta pràctica d'aula, es treballen totes les àrees que es recullen en el currículum de l'educació infantil (àrea de comunicació i llenguatge, àrea d'autonomia personal i àrea de coneixement de l'entorn), així com tota una sèrie d'objectius, orientats per a un aprenentatge al llarg de la vida.

·Atenció a la diversitat - Presència, participació i progrés. S'accepten i es treballen les diferències, tenint en compte que cada infant té el seu propi nivell de maduració, de coneixements i de maneres de fer. Així mateix, també s'integra un infant amb Síndrome de Down.

·Alumne com a protagonista del seu procés d'aprenentatge. Es segueix la línea d'una metodologia constructivista, que té com a objectiu que els infants siguin els creadors del seu coneixement.

·Implicació i compromís educatiu. Hi ha un bon nivell de satisfacció amb aquesta pràctica, que provoca que hagi implicació, compromís i ganes de continuar amb aquesta.

·Agrupaments i horaris flexibles. Agrupaments reduïts. En els tallers de plàstica, experimentació i manipulació es treballen diversos tipus d'agrupaments (apostant especialment pels reduïts) i no s'imparteixen en un horari rígid, sinó que es respecta el ritme dels infants.

·Fomenta la motivació de l'alumnat. Es segueix la línea d'una metodologia motivadora.

·Potencia l'autonomia de l'alumnat. Un dels objectius principals d'aquesta bona pràctica d'aula que estem analitzant, és aconseguir desenvolupar l'autonomia de cadascun dels infants.

·Aprenentatge significatiu i funcional. Parteix dels interessos dels infants. No s'aposta per un aprenentatge memorístic, sinó per un que sigui ple de sentit i d'utilitat, i basat en tot moment, amb les preferències dels petits. Això és així, degut a què la tutora defensa el treball per mitjà d'una metodologia constructivista.

·Centre contextualitzat i vinculat amb l'entorn. Escola oberta a l'entorn. Les diverses activitats que es desenvolupen en els tallers mencionats tenen el propòsit de donar a conèixer l'entorn als infants, i de proporcionar-los aquells materials que no poden tenir en el seu abast, però que extreuen del propi entorn. Així mateix, es realitzen fotografies dels diversos processos i accions dels infants, i es posen a la vista de tota la comunitat educativa que assisteixi al centre escolar com a mètode d'avaluació i documentació d'una escola oberta (Avaluació formativa i continuada/ Pràctica documentada/ Té en compte el procés de l'alumnat i no sols els resultats).

· Treball cooperatiu dels mestres. Molts dels tallers es realitzen conjuntament entre les tutores de dues classes: la dels peixos i la dels mariners.

· Fomenta el treball cooperatiu entre l'alumnat. Es realitzen diversos agrupaments que afavoreixen el diàleg i l'aprenentatge recíproc. Així mateix, la tutora permet que els infants puguin gaudir de jugar i compartir experiències conjuntament.

·Potencia les fortaleses i capacitats dels infants. Els tallers de plàstica, manipulació i experimentació permeten treballar els cent llenguatges dels nens i nenes.

·Bon clima d'aula (segur, relaxat, de confiança, i de respecte). El fet de que per exemple, les aules en les quals es desenvolupa aquesta pràctica, siguin àmplies i lluminoses, genera un bon clima.

·Escolta i mirada activa cap a l'alumnat. La tutora intenta seguir aquest principi en tot moment.

·Metodologia activa i individualitzada, socioconstructivista. És el tipus de metodologia que es du a terme dins de l'aula.

·Potencia la creativitat dels infants. Les activitats plàstiques, d'experimentació i manipulació permeten millorar una capacitat molt important de les criatures, la seva creativitat.

·Objectius i propostes educatives clares i funcionals, flexibles i obertes al canvi. No són objectius i propostes educatives tancades.

·Fonamentació teòrica al darrere. S'ha pogut observar en un apartat anterior, que hi ha tota una fonamentació teòrica que guia aquesta pràctica d'aula.

·Coneix i participa de la identitat i organització del centre. Amb els tallers, es té en compte en tot moment el projecte de centre que es du a terme (la mar) i la identitat del grup-classe: els peixos.

·El procés de canvi hi té importància. Especialment que els infants comprenguin els canvis produïts en l'entorn i en el seu propi aprenentatge.

·Materials originals, atractius i motivadors. Es posen a l'abast aquells que els infants no poden aconseguir fàcilment, però que són naturals, manipulables i atractius per a ells.

11. Canvis o propostes de millora que inclouria en aquesta pràctica d'aula

Després d'analitzar el funcionament de la pràctica d'aula "Els tallers de plàstica, experimentació i manipulació", els canvis o propostes de millora que hi inclouria són:

-En primer lloc, que després de cada sessió d'aquesta activitat programada, es dugués a terme conjuntament entre infants i mestra, alguna mena de verbalització, representació o conceptualització, posterior a l'exploració, i així aconseguir que allò realitzat s'integrés millor a la ment dels infants. Així mateix, també intentaria crear espais i temps per a la reflexió dels propis infants.

-En segon lloc, també afavoriria el treball cooperatiu amb les famílies, ja que malgrat aquestes poder observar les accions dels seus infants a través de fotografies, haurien d'estar més implicades. Així per exemple, podrien acompanyar els infants en alguna sessió, realitzar alguna proposta elles mateixes, o bé, una alternativa també podria ser, que portessin material. De la mateixa forma, també seria necessari que s'establís un millor consens, diàleg i negociació entre tota la comunitat educativa, respecte a què realitzar en cada taller, i la forma amb la qual realitzar-ho. D'aquesta forma, no només prendrien decisions els mestres.

-Per últim, també seria necessari que la tutora dels infants, després de cada sessió de plàstica, experimentació i/o manipulació, es donés un temps per a la reflexió, l'autocrítica i l'autoavaluació entorn la pràctica realitzada. Així, també s'afavoriria que pogués arribar a certes propostes de millora per ella mateixa.


BIBLIOGRAFIA

-Equip docent E.I. Can Cantó. Projecte Educatiu de Centre (PEC). Eivissa- Curs 2012/2013
-Equip docent E.I. Can Cantó. Programació d'aula grossos 1. Eivissa- Curs 2012/2013
-Equip docent E.I. Can Cantó. Programació d'aula grossos 2. Eivissa- Curs 2012/2013
-Apunts de l'assignatura Pensament i Contextos Educatius Contemporanis (22000).
-Apunts de l'assignatura Models Educatius en la Primera Infància (22007).
-Apunts de les assignatures Estratègies d'Intervenció Educativa I (22009) i II (22020).
-Apunts de l'assignatura Psicologia de l'Educació (22011).
-Apunts de l'assignatura Desenvolupament Psicomotor en la Primera Infància (22014).

-Currículum de l'educació infantil del BOIB: http://boib.caib.es/pdf/2008092/mp2.pdf


*EXPLICACIÓ DE LES ETIQUETES SELECCIONADES

-He triat l'etiqueta 4.2 perquè al llarg de l'entrada he identificat una bona pràctica d'aula del grup-classe en el qual estic fent pràctiques, i a més, també he determinat allò que faria per millorar-la.
-He seleccionat l'etiqueta 4.1, ja que he fet una recerca de la fonamentació teòrica que justifica i/o qüestiona la pràctica d'aula analitzada.
-Per últim, he elegit l'etiqueta 3.3, ja que per determinar certes pràctiques, rutines o maneres de fer que es duen a terme en la bona pràctica d'aula, he tingut que contrastar-ho amb la informació que apareix en la documentació del centre escolar (PEC, Programació d'Aula,...).