Al llarg d'algunes de les entrades que he anat publicant,
he reflexionat sobre el funcionament de la meva aula en la qual estic
realitzant pràctiques, però en cap d'elles m'he aturat a pensar sobre alguna de
les seves bones iniciatives a nivell educatiu. A continuació, vos trobareu un
anàlisi sobre una bona pràctica d'aula de la meva escoleta:
1. Títol de la bona
pràctica d'aula
La bona pràctica d'aula que he seleccionat del
grup-classe de 2-3 anys, "El peixets", de l'escoleta de Can Cantó
(Eivissa), rep el següent nom: Tallers de plàstica, experimentació i
manipulació.
2. Descripció de la
bona pràctica
Els tallers de plàstica,
experimentació i manipulació són un conjunt d'activitats riques en experiències
sensorials i descobriments, per donar a conèixer l'entorn als infants d' entre
2 i 3 anys d'edat, i per aconseguir desenvolupar els seus "cent
llenguatges" (tal i com deia Loris Malaguzzi en els seus estudis), entre
altres.
Amb aquestes activitats, la seva tutora treballa el
projecte educatiu de centre (la mar), la identitat de grup (els peixos), i
certs continguts curriculars del llarg del curs, que es troben plasmats en la
Programació d'Aula. A més, algunes de les tasques que contemplen aquests
tallers són: les experiències de collage i estampació, aquelles altres d'experimentació
amb carbasses, moniatos i gelatina, les de pintar amb glaçons de colors i amb temperes,
les de manipulació de la sorra de la platja, les de la creació de peixets per
mitjà de pasta de sal i plastilina, etcètera.
3. Grup d'infants
en el qual va dirigida i característiques
Els tallers de plàstica,
experimentació i manipulació es duen a terme amb els infants d'entre 2 i 3 anys del
grup-classe "Els peixets" (l'aula de referència, i de 17 alumnes, de
la qual s'ha seleccionat una bona pràctica). Això no obstant, en moltes
ocasions, les activitats que componen aquests tallers, es duen a terme en
cooperació amb l'aula del costat, "Els mariners", també d'edats
compreses entre els 2 i els 3 anys.
Per tant, tots els infants d'aquesta edat poden gaudir
dels tallers mencionats. Malgrat tot, la quantitat de nens i nenes que hi haurà
al mateix temps realitzant-los, dependrà del tipus d'activitat que es vulgui
dur a terme. Això és així, ja que es fa ús de diversos tipus d'agrupament, en
funció dels interessos dels infants i d'allò que es vol treballar, però
predominant especialment el treball en gran grup i petit grup (combinant
alumnes en els casos necessaris, d'ambdues classes).
D'aquesta manera, per cada activitat plàstica,
d'experimentació i/o manipulació que es vulgui portar a la pràctica, es
selecciona adientment i de forma prèvia, el tipus d'agrupament (més bé reduït a
ser possible), i aquells infants en concret que aniran en cada grup, atenent a
les seves pròpies característiques i a la diversitat de nens i nenes en sí
mateixa, ja que cadascú consta de les seves pròpies destreses, coneixements,
nivells de maduració i formes d'actuar.
Així, cada nen i nena pren la seva pròpia identitat dins
de l'aula, acceptant-se les diferències i treballant-se. A més, malgrat assistir
al mateix nivell d'escolarització, i haver-hi una diferència reduïda d'edat (no
més d'un any de vida), són grans les diferències evolutives que hi ha entre els
infants nascuts a primers d'any, i els que ho han fet a darrers.
A més a més, en tot el grup, es poden trobar nens i nenes que estan molt ben adaptats al ritme escolar, i altres que necessiten d'un període d'adaptació més llarg. Cal mencionar però, que un dels trets comuns que comparteixen tots els infants, són les grans mostres d'egocentrisme (pròpies de l'edat), i que han d'aprendre a fer front, especialment quan s'ajunten amb els altres nens i nenes del grup-aula del costat ("Els mariners"). Així mateix, a vegades han de conviure amb un nen de la seva mateixa etapa, però que presenta necessitats educatives especials (concretament, Síndrome de Down), amb totes les particularitats que això comporta.
Per un altre costat, cal saber que l'alumnat que estem analitzant, es sol caracteritzar per ser un grup bastant inquiet i cridaner, però amb 2 infants més conflictius, que són els que normalment generen un clima de desordre, i que s'oposen de manera molt forta i dura a les demandes. Malgrat tot, es caracteritza per ser un grup-classe molt afectiu, atent davant les instruccions que se'ls hi encomana, i amb una gran bagatge de coneixements, motivacions i aptituds generals, que els converteix en tot moment els protagonistes del seu propi aprenentatge. Així mateix, tenen un gran interès per aprendre coses noves, per explorar, manipular,... és a dir, són curiosos i amb iniciativa per aprendre.
Ja per finalitzar i a nivell general, podem incloure tots els nens i nenes del grup-classe, dins de l'inici de l'etapa preoperacional de la qual parlava Piaget (molt marcada pel gran desenvolupament de la representació mental i per la recerca d'explicacions del perquè de les coses). En conseqüència, es pot observar en ells, que comença un gran procés de desenvolupament del pensament, del llenguatge, del joc simbòlic i del control corporal en l'espai i en el temps, i els tallers de plàstica, experimentació i manipulació en són un gran ajut.
4. Espai a on es
desenvolupa la bona pràctica d'aula
Els tallers de plàstica,
experimentació i manipulació es desenvolupen generalment a una de les dues classes de
grossos (2-3 anys), adaptant l'espai, les taules, les catifes, el material, i
tot allò que sigui necessari. Aquestes dues aules (connectades entre sí per
mitjà d'un bany) són amples, lluminoses i amb aire acondicionat, podent-se
establir així, un entorn adequat per a la manipulació, l'experimentació i la
descoberta, ple de benestar, seguretat, confiança, respecte, tranquil·litat i
interrelació.
Cal mencionar però, que en algunes tasques, també es pot
fer ús del pati (interior i/o exterior), i el qual es pot visualitzar o accedir
des de l'interior de qualsevol de les dues aules, ja que hi manté connexió amb
elles, a través d'unes portes corredisses i unes vidrieres.
Per últim, en la Programació d'Aula també apareix
recollit, que en alguns casos necessaris, aquests tallers es desenvolupen dins
d'una sala taller, dedicada exclusivament per a la realització d'activitats
d'experimentació, manipulació i plàstica, i amb les prestatgeries adients per a
guardar tot el material (original, atractiu i motivant).
5. Moment de la
jornada en el qual es porta a terme la bona pràctica
Els tallers de plàstica,
experimentació i manipulació es duen a terme un dia a la setmana, concretament cada
dimecres, des de l'inici de curs fins l'acabament de les classes. Això no
obstant, si alguna activitat d'aquestos agrada molt, i la tutora d'aula ho veu
adient, es pot tornar a repetir la mateixa experiència, alguna vegada més
durant la mateixa setmana o en els pròxims dies.
Cal mencionar a més, que aquests tallers es solen
desenvolupar de 10.30h a 11.30h del matí, però s'aposta en tot moment per un
horari flexible, i basat amb el respecte del ritme de l'infant. Així mateix, es
porten a la pràctica durant aquesta hora, ja que és quan menys alterats es
troben els infants del grup-classe en qüestió, i quan més concretats estan. Si
es portessin a terme després del pati, els petits estarien massa exaltats,
cridaners i cansats.
En aquest requadre es pot visualitzar també, el moment
concret en el qual es desenvolupa aquesta bona pràctica:
HORARI DEL DIMECRES
|
-Fins les 9.30h:
|
Arribada i acollida dels
infants/joc lliure
|
-De les 9.30h a 10h:
|
Esmorçar
|
-De les 10h a les 10.30h:
|
Higiene
|
-De les 10.30h a les 11.30h:
|
Activitat programada: Taller de plàstica, experimentació i manipulació
|
-De les 11.30h a les 12h:
|
Pati
|
-De les 12h a les 12.30h:
|
Higiene i relaxació
|
-De les 12.30h a les 13h:
|
Primera sortida
|
-De les 12.30h a les 13.15h:
|
Dinar
|
-De les 13.15h a les 14h:
|
Higiene i joc lliure
|
-De les 14h a les 14.30h:
|
Segona sortida
|
-De les 14h a les 15.30h:
|
Migdiada i tercera sortida
|
Per últim, la tutora al ser conscient que els nens
d'aquesta edat (2-3 anys) encara no tenen les estructures temporals ben
desenvolupades, intenta no enganyar-los, i explicar-los tot allò que passa i el
temps que queda, amb els raonaments i verbalitzacions el més senzills
possibles.
6. Objectius i
àrees que es treballen
Amb els tallers de plàstica, experimentació i
manipulació es treballen tota una sèrie d'objectius i àrees curriculars de
l'etapa de l'educació infantil (clar i funcionals, flexibles i oberts al canvi),
que s'exposaran a continuació, i que també apareixen plasmats en la Programació
d'Aula i en el PEC del centre escolar.
·
Per una banda, els objectius són diversos:
-Per mitjà d'aquests tallers, oferir als infants els recursos necessaris
perquè puguin desenvolupar tots els seus llenguatges, la seva creativitat i
curiositat, apostant per un aprenentatge integral.
-Ajudar als nens i nenes a observar i explorar l'entorn, i a conèixer-ne
els seus elements i canvis, però potenciant en tot moment la seva autonomia.
-Estimular en les criatures, els sentits i les possibilitats de
descobriment, amb una actitud de respecte i valoració, i de forma activa.
-Donar temps pel joc i pel fet de compartir amb altres nens i nenes.
-Posar a l'abast dels infants aquells objectes que no poden obtenir en el
seu context més proper, i que gràcies a aquests tallers, els aconsegueixen.
·
Per una altra banda, les àrees que es treballen són les
següents:
L'ÀREA
DE LLENGUATGE: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ
Amb
les activitats plàstiques, d'experimentació i manipulació s'aconsegueix
treballar l'àrea de llenguatge, concretament la de llenguatge artístic, permetent
expressar i reproduir als infants, vivències, desitjos i emocions. Així mateix,
els petits poden aprendre a utilitzar correctament els diferents estris
necessaris, com pugui ser de la pintura, els pinzells, la cera, la
plastilina,... i aprendre a emprar diverses tècniques de comunicació i
representació: estampació, modelatge, etcètera.
L'ÀREA DE CONEIXEMENT DE SÍ MATEIX
I AUTONOMIA PERSONAL
Aquesta àrea també es treballa, ja que és necessari la correcta utilització
dels sentits dels infants per explorar, experimentar i manipular, així com
d'adquirir iniciativa per aprendre noves habilitats i destreses, i col·laborar
amb els demés.
L'ÀREA DE CONEIXEMENT DE L'ENTORN
Per últim, amb aquesta bona pràctica d'aula, també es treballa l'àrea de
coneixement de l'entorn. Amb els tallers de plàstica, experimentació i
manipulació s'aconsegueix desenvolupar en els infants el seu interès per
conèixer les característiques del seu entorn, i els seus canvis corresponents.
També, el seu interès per explorar els diversos elements o objectes integrants,
amb una actitud de respecte i cura.
7. Fonamentació
teòrica que hi ha al darrere
Fins ara, s'ha realitzat un anàlisi descriptiu de la bona
pràctica d'aula: "Tallers de plàstica, experimentació i manipulació",
però darrere d'aquesta, s'hi amaga tota una fonamentació teòrica que cal tenir
en compte.
En primer lloc, a nivell d'aula (i també de tot el
centre), s'aposta per una metodologia constructivista, activa i motivadora, el
més individualitzada possible, que doni lloc a l'aprenentatge significatiu i
funcional, i a uns infants creadors del seu propi aprenentatge. Una forma
d'aconseguir-ho és per mitjà del foment de l'observació, l'experimentació i la
creativitat. D'aquesta metodologia també deriva la idea de que l'infant, a
través de manipular tot allò que l'envolta, és quan pot construir la seva
personalitat i adaptar-se a l'entorn i en el medi en el qual viu. Així, d'acord
amb Dillon (1968), la tutora proposa que els petits aprenguin amb material
fàcilment manipulatiu, ja que manipulant no només poden aprendre conceptes, sinó
també transformar la realitat.
En segon lloc, una de les altres fonamentacions teòriques
d'aquesta bona pràctica d'aula, és la que està relacionada amb la importància
de l'experimentació en el desenvolupament cognitiu i psicomotor dels infants,
tot destriant la diferència que hi ha entre els següents 4 conceptes (i que
també apareixen plasmats en la Programació d'Aula de la tutora en qüestió):
manipulació, manipular, experimentació i experiència. Manipulació, per fer
referència al conjunt d'operacions que es realitzen amb les mans; manipular com
escollir entre diversos elements; experimentació entesa com un mètode científic
d'investigació basada en l'elaboració d'experiments per comprovar certes
hipòtesis; i per últim l'experiència, com aquella pràctica que permet obtenir
un coneixement progressiu d'algun aspecte en concret.
Per un altre costat, i en relació amb l'anterior, també
es parteix de la idea de que "experimentar" i "manipular"
són dos processos que es complementen, i que no es produeix un sense l'altre
(tal i com també afirmava Tonucci- (1996)). Així mateix, en la Programació
d'Aula també es parla de que la majoria d'activitats d'aquests tipus de
tallers, s'orienten a estimular la curiositat, i l'interès per aprendre i
descobrir, i que aquesta, sens dubte, ha de ser una de les finalitats de
l'educadora, junt amb la de la importància de treballar els sentits.
Per últim, amb aquests tallers de plàstica,
experimentació i manipulació, també es té en compte el que contempla el
currículum de l'educació infantil, que "en aquesta etapa l'aprenentatge és
un procés dinàmic d'exploració, d'interacció amb l'entorn" i "la
utilització dels sentits com a procediment essencial". A més a més, també
es defensa el pensament de Piaget (1936 - sobre la importància de l'exploració
física dels objectes per al desenvolupament de l'aprenentatge de l'infant), de
Bruner (1961- en relació a l'aprenentatge per descobriment), i de Montessori (1907-
basada amb la capacitat dels infants per absorbir coneixements del seu voltant,
com a esponges, així com de l'interès que tenen aquests per materials que
puguin manipular, especialment els naturals).
8. Interrogants,
dubtes i/o dilemes que m'han sorgit
Al llarg del desenvolupament de la bona pràctica d'aula,
m'han sorgit una sèrie de dubtes, dilemes i/o interrogants, en els quals seria
adient donar-los resposta.
· En primer lloc, m'he plantejat, si tal i com desenvolupa
aquesta tutora els tallers de plàstica, experimentació i manipulació, els
diversos coneixements i aprenentatges que s'obtenen, queden suficientment
gravats en la ment dels infants, o si seria necessari dur a terme alguna mena
de verbalització, representació o conceptualització, posterior a l'exploració.
· En segon lloc, m'he formulat si amb aquesta bona
pràctica, realment els materials que es seleccionen satisfan els interessos de
manipulació i descobriment dels infants, o bé, si són més bé interessos dels
adults, que es creu que serien adients per als petits.
9. El grau de satisfacció
que té el centre amb aquesta bona pràctica d'aula
Són diversos els arguments que demostren l'adequat grau
de satisfacció que té el centre escolar, a nivell general, en relació a la bona
pràctica d'aula de la tutora dels peixets:
-L'equip directiu es mostra d'acord amb el fet de
continuar al llarg de tot el curs, amb les activitats que es desenvolupen en
els tallers de plàstica, experimentació i manipulació, tot plasmant en els
diversos documents del centre, la seva importància pel desenvolupament global i
harmònic dels infants.
-Un altre aspecte que també demostra el nivell de
satisfacció del centre amb aquesta pràctica d'aula, és que s'està adaptant la
sala taller per aquests tipus d'activitats, amb una gran quantitat de material
adient. D'aquesta forma, s'ajuda a què aquest tipus de tallers es continuïn
desenvolupant.
-Per últim, com es realitzen fotografies d'allò que
realitzen els infants en aquests tallers, i es transmet de cara a les famílies
i de tota la comunitat educativa que assisteixi al centre, constantment
s'escolten comentaris positius respecte aquesta pràctica, i del grau de
diversió i d'aprenentatge que hi tenen els infants.
10. Indicadors de
qualitat que es veuen reflectits en aquesta pràctica d'aula
Entre els múltiples indicadors de qualitat d'una bona
pràctica d'aula (i que es poden visualitzar en la següent fotografia), en la
pràctica "Tallers de plàstica, experimentació i manipulació" es poden
trobar reflectits els següents criteris:
*Foto pròpia dels ítems treballats a classe
·Interrelació
d'àrees i diversos àmbits. Aprenentatge integral. Gràcies a aquesta pràctica
d'aula, es treballen totes les àrees que es recullen en el currículum de
l'educació infantil (àrea de comunicació i llenguatge, àrea d'autonomia
personal i àrea de coneixement de l'entorn), així com tota una sèrie
d'objectius, orientats per a un aprenentatge al llarg de la vida.
·Atenció a la
diversitat - Presència, participació i progrés. S'accepten i es treballen les
diferències, tenint en compte que cada infant té el seu propi nivell de
maduració, de coneixements i de maneres de fer. Així mateix, també s'integra un
infant amb Síndrome de Down.
·Alumne com a
protagonista del seu procés d'aprenentatge. Es segueix la línea d'una
metodologia constructivista, que té com a objectiu que els infants siguin els
creadors del seu coneixement.
·Implicació i
compromís educatiu. Hi ha un bon nivell de satisfacció amb aquesta pràctica,
que provoca que hagi implicació, compromís i ganes de continuar amb aquesta.
·Agrupaments i
horaris flexibles. Agrupaments reduïts. En els tallers de plàstica,
experimentació i manipulació es treballen diversos tipus d'agrupaments
(apostant especialment pels reduïts) i no s'imparteixen en un horari rígid,
sinó que es respecta el ritme dels infants.
·Fomenta la motivació
de l'alumnat. Es segueix la línea d'una metodologia motivadora.
·Potencia
l'autonomia de l'alumnat. Un dels objectius principals d'aquesta bona pràctica
d'aula que estem analitzant, és aconseguir desenvolupar l'autonomia de cadascun
dels infants.
·Aprenentatge
significatiu i funcional. Parteix dels interessos dels infants. No s'aposta per un
aprenentatge memorístic, sinó per un que sigui ple de sentit i d'utilitat, i basat
en tot moment, amb les preferències dels petits. Això és així, degut a què la
tutora defensa el treball per mitjà d'una metodologia constructivista.
·Centre
contextualitzat i vinculat amb l'entorn. Escola oberta a l'entorn. Les diverses
activitats que es desenvolupen en els tallers mencionats tenen el propòsit de
donar a conèixer l'entorn als infants, i de proporcionar-los aquells materials
que no poden tenir en el seu abast, però que extreuen del propi entorn. Així
mateix, es realitzen fotografies dels diversos processos i accions dels infants,
i es posen a la vista de tota la comunitat educativa que assisteixi al centre
escolar com a mètode d'avaluació i documentació d'una escola oberta (Avaluació formativa i continuada/ Pràctica
documentada/ Té en compte el procés de l'alumnat i no sols els resultats).
· Treball cooperatiu
dels mestres. Molts dels tallers es realitzen conjuntament entre les tutores de dues
classes: la dels peixos i la dels mariners.
· Fomenta el treball
cooperatiu entre l'alumnat. Es realitzen diversos agrupaments que afavoreixen el
diàleg i l'aprenentatge recíproc. Així mateix, la tutora permet que els infants
puguin gaudir de jugar i compartir experiències conjuntament.
·Potencia les
fortaleses i capacitats dels infants. Els tallers de plàstica, manipulació i experimentació
permeten treballar els cent llenguatges dels nens i nenes.
·Bon clima d'aula
(segur, relaxat, de confiança, i de respecte). El fet de que per exemple, les
aules en les quals es desenvolupa aquesta pràctica, siguin àmplies i
lluminoses, genera un bon clima.
·Escolta i mirada
activa cap a l'alumnat. La tutora intenta seguir aquest principi en tot moment.
·Metodologia activa
i individualitzada, socioconstructivista. És el tipus de metodologia que
es du a terme dins de l'aula.
·Potencia la
creativitat dels infants. Les activitats plàstiques, d'experimentació i manipulació
permeten millorar una capacitat molt important de les criatures, la seva
creativitat.
·Objectius i
propostes educatives clares i funcionals, flexibles i obertes al canvi. No són objectius i
propostes educatives tancades.
·Fonamentació
teòrica al darrere. S'ha pogut observar en un apartat anterior, que hi ha
tota una fonamentació teòrica que guia aquesta pràctica d'aula.
·Coneix i participa
de la identitat i organització del centre. Amb els tallers, es té en
compte en tot moment el projecte de centre que es du a terme (la mar) i la
identitat del grup-classe: els peixos.
·El procés de canvi
hi té importància. Especialment que els infants comprenguin els canvis produïts en l'entorn i
en el seu propi aprenentatge.
·Materials
originals, atractius i motivadors. Es posen a l'abast aquells que els infants no poden
aconseguir fàcilment, però que són naturals, manipulables i atractius per a
ells.
11. Canvis o
propostes de millora que inclouria en aquesta pràctica d'aula
Després d'analitzar el funcionament de la pràctica d'aula
"Els tallers de plàstica, experimentació i manipulació", els canvis o
propostes de millora que hi inclouria són:
-En primer lloc, que després de cada sessió d'aquesta
activitat programada, es dugués a terme conjuntament entre infants i mestra,
alguna mena de verbalització, representació o conceptualització, posterior a
l'exploració, i així aconseguir que allò realitzat s'integrés millor a la ment
dels infants. Així mateix, també intentaria crear espais i temps per a la
reflexió dels propis infants.
-En segon lloc, també afavoriria el treball cooperatiu
amb les famílies, ja que malgrat aquestes poder observar les accions dels seus
infants a través de fotografies, haurien d'estar més implicades. Així per
exemple, podrien acompanyar els infants en alguna sessió, realitzar alguna
proposta elles mateixes, o bé, una alternativa també podria ser, que portessin
material. De la mateixa forma, també seria necessari que s'establís un millor
consens, diàleg i negociació entre tota la comunitat educativa, respecte a què
realitzar en cada taller, i la forma amb la qual realitzar-ho. D'aquesta forma,
no només prendrien decisions els mestres.
-Per últim, també seria necessari que la tutora dels
infants, després de cada sessió de plàstica, experimentació i/o manipulació, es
donés un temps per a la reflexió, l'autocrítica i l'autoavaluació entorn la
pràctica realitzada. Així, també s'afavoriria que pogués arribar a certes
propostes de millora per ella mateixa.
BIBLIOGRAFIA
-Equip docent E.I. Can Cantó. Projecte
Educatiu de Centre (PEC). Eivissa- Curs 2012/2013
-Equip docent E.I. Can Cantó. Programació
d'aula grossos 1. Eivissa- Curs 2012/2013
-Equip docent E.I. Can Cantó. Programació
d'aula grossos 2. Eivissa- Curs 2012/2013
-Apunts de l'assignatura Pensament i
Contextos Educatius Contemporanis (22000).
-Apunts de l'assignatura Models Educatius
en la Primera Infància (22007).
-Apunts de les assignatures Estratègies
d'Intervenció Educativa I (22009) i II (22020).
-Apunts de l'assignatura Psicologia de
l'Educació (22011).
-Apunts de l'assignatura Desenvolupament
Psicomotor en la Primera Infància (22014).
-Currículum de l'educació infantil del
BOIB: http://boib.caib.es/pdf/2008092/mp2.pdf
*EXPLICACIÓ DE LES ETIQUETES SELECCIONADES
-He triat l'etiqueta 4.2 perquè al llarg de l'entrada he identificat una bona pràctica d'aula del grup-classe en el qual estic fent pràctiques, i a més, també he determinat allò que faria per millorar-la.
-He seleccionat l'etiqueta 4.1, ja que he fet una recerca de la fonamentació teòrica que justifica i/o qüestiona la pràctica d'aula analitzada.
-Per últim, he elegit l'etiqueta 3.3, ja que per determinar certes pràctiques, rutines o maneres de fer que es duen a terme en la bona pràctica d'aula, he tingut que contrastar-ho amb la informació que apareix en la documentació del centre escolar (PEC, Programació d'Aula,...).
