jueves, 10 de abril de 2014

ANALITZO I REFLEXIONO UNA MICA MÉS ENLLÀ LA MEVA EXPERIÈNCIA EN UNA ESCOLETA...

Al llarg de diverses entrades anteriors de l'assignatura de "Reflexió i Innovació Educatives", he dut a terme un petit recordatori d'aquells esdeveniments, experiències i sentiments viscuts a l'escoleta, que han sigut significatius per a mi, i que a més, he recollit en el meu propi diari de pràctiques (el qual realitzo diàriament des del primer dia del Pràcticum).

Això no obstant, en aquesta nova publicació, he decidit anar una miqueta més enllà, i analitzar i reflexionar sobre el funcionament del centre escolar en el qual estic integrada, i sobre els meus processos d'aprenentatge en ell. A continuació podeu visualitzar un petit qüestionari sobre aquests aspectes, els quals he decidit donar-los resposta per mitjà de l'observació i experiència diària, la visualització de la documentació del centre, així com de petites entrevistes als diversos components:

1. Què fan els infants en un dia normal a l'escoleta?

Els nens i nenes de l'escoleta de Can Cantó, en un dia qualsevol, es dediquen principalment a satisfer les seves necessitats bàsiques (d'higiene, alimentació, descans,...), i a aprendre jugant, tot seguint unes rutines i unes pautes de comportament. De dilluns a divendres es sol seguir la següent estructura (concretament amb infants d'entre 2 i 3 anys):

HORARI GENERAL (Dilluns a divendres)
-Fins les 9.30h:
Arribada i acollida dels infants/joc lliure
-De les 9.30h a 10h:
Esmorçar
-De les 10h a les 10.30h:
Higiene
-De les 10.30h a les 11.30h:
Activitats programades: dilluns (llenguatge), dimarts (piscina), dimecres (plàstica i manipulació), dijous (psicomotricitat) i divendres (joc lliure/ joc per racons/ massatge)
-De les 11.30h a les 12h:
Pati
-De les 12h a les 12.30h:
Higiene i relaxació
-De les 12.30h a les 13h:
Primera sortida
-De les 12.30h a les 13.15h:
Dinar
-De les 13.15h a les 14h:
Higiene i joc lliure
-De les 14h a les 14.30h:
Segona sortida
-De les 14h a les 15.30h:
Migdiada i tercera sortida

2. Qui decideix com s'ha d'ensenyar i avaluar? Quines pràctiques o comportaments ho ajuden?

En el centre escolar en el qual estic fent pràctiques, són els infants els protagonistes i els constructors del seu coneixement. Per aquest motiu, són els mateixos nens i nenes els subjectes principals de decisió de com s'ensenyarà i de com s'avaluarà, ja que es parteix en tot moment dels seus interessos i necessitats, i la tutora d'aula s'orienta en aconseguir aquest propòsit. Així, al final de cada trimestre, aquesta última realitza un informe d'avaluació amb imatges de les activitats realitzades pels petits.

Això no obstant, tots els membres de la comunitat educativa tenen un paper fonamental en el moment de decidir com s'ensenyarà i s'avaluarà, com puguin ser ara, les famílies dels petits, l'equip directiu i no directiu en general, etcètera.

Algunes de les pràctiques o comportaments que ho ajuden són:

-Implicar i motivar en tot moment la participació dels infants en el seu procés d'aprenentatge.

-Fomentar l'observació, l'exploració, l'experimentació, la manipulació, l'elaboració d'hipòtesis i la presa de decisions, així com la creativitat de les criatures.


-Activitats de la vida quotidiana o de descoberta en un entorn comunicatiu, càlid i acollidor.

3. Com estan organitzats els espais i les aules del centre, i concretament la meva aula de pràctiques? Qui les organitza? Quin marc conceptual recolza l'organització de l'espai?

L'equip directiu, en coordinació amb el professorat, i per tal d'afavorir una millor cooperació amb les famílies, i un aprenentatge més significatiu per part dels infants, organitza els espais i les aules del centre de la forma més connexa possible, tant entre l'interior i l'exterior, com entre els diversos nivells. Per aquest motiu, es fa ús d'una gran quantitat de vidrieres i portes corredisses. A través de les vidrieres es pot observar el pati, i una mica més enllà, el carrer i la naturalesa. Per mitjà de les portes corredisses, es connecta els nadons amb els petits (1-2 anys), i després, els dos grups de grans (2-3 anys).



Per una altra banda, es pot trobar l'aula d'usos múltiples, diversos banys i vestuaris, la cuina, i un llarg passadís amb el menjador i un racó per a les famílies.

Per últim, la meva aula de pràctiques està distribuïda per racons (racó de la cuineta, racó de construccions,...), que la tutora va organitzant i va canviant, d'acord a la programació i als interessos dels nens. Això significa, que a nivell teòric, s'aposta per un espai organitzat, amb tot el material necessari, i ajustat a les individualitats.

4. Com s'organitza el temps? Qui l'organitza? Qui decideix per on començar i per on acabar? Quin marc conceptual recolza l'organització del temps?


El temps s'organitza a través d'un horari general (que s'ha pogut visualitzar més amunt), i d'unes rutines i hàbits que s'han de treballar, i que conformen la major part del dia (higiene, alimentació, passar llista, assemblea,... ). Cadascuna de les activitats (no només les basades amb les activitats bàsiques, sinó també les programades) gaudeixen de flexibilitat en el temps (duren el temps que els infants necessiten i són ells qui s'estableixen els límits, i els qui decideixen quan començar i quan acabar). Cal saber però, que el moment de pati i el de psicomotricitat, consta d'un temps establert i acordat per la resta d'equip de mestres i de l'equip directiu, però amb els avisos temporals necessaris, per tal de que els infants se'n puguin conscienciar.

Per últim, es pot arribar a la conclusió, que un dels marcs conceptuals amb els quals es basa el centre, es troba en la idea de que el temps per un costat, ha d'estar marcat per l'adult (rutines), però per l'altre, ha d'atendre's a les capacitats i ritmes dels infants (flexibilitat).  Així mateix, s'aposta per un temps sense presses, tranquil, a on els infants són els constructors del seu aprenentatge, però a la vegada amb els límits adients.

5. Com fa front l'escoleta a la resolució de conflictes? Com sol posar solució als problemes?

Després d'un bon parell de setmanes de pràctiques, m'he pogut adonar que la resolució de conflictes s'aconsegueix a través del diàleg, una bona comunicació, l'escolta i la reflexió activa per part dels diversos agents, i de l'empatia. En el cas de que siguin els infants els individus que es troben en conflicte, la tutora o l'adult en qüestió, intenta per mitjà de la mediació comprendre les dues parts, i després intentar posar solució a través de parlar sobre el que ha passat. Si aquestes estratègies no funcionen, s'utilitza la que li dóna molta prioritat la línia del centre, que és la del "temps-fora" (els infants que no tenen un comportament adequat, es situen fora de l'activitat durant uns instants, per tal de que reflexionin, al mateix temps que se'ls assenyala el perquè se'ls allunya de certa activitat o tasca).


Tot això, per mitjà de l'establiment d'uns límits i d'unes conseqüències que els nens i nenes han de conèixer.

6. Com interactuen els infants entre ells?

Cal tenir consciència de que estic realitzant pràctiques en un centre escolar d'entre 0 i 3 anys, i que en aquesta edat es troben en una gran etapa d'egocentrisme i d'imitació. Això provoca que hi hagi constants conflictes entre ells, plors, crits, egoismes, i influències positives o negatives. Malgrat tot, en alguna situació del dia a dia, com pugui ser compartir les joguines, ja són capaços de fer-ho. A més, especialment els més grans (2-3 anys), són capaços de desenvolupar joc compartit entre ells, i inicien el treball i la col·laboració mútua en alguna activitat en concret. Fins i tot, en alguna ocasió es pot observar com s'ajuden a aprendre. Per exemple:

"Un nen de 2 anys no es sap posar el mitjó de psicomotricitat. La seva companya de 3 anys, que ja n'ha adquirit suficient autonomia, ho veu, i s'apropa dient-li que l'ajudarà, tot realitzant posteriorment l'acció"

7. Com interactuen els infants amb els diversos mestres?

Aquesta pregunta es pot respondre a través de múltiples adjectius: interactuen curiosos, inquiets, afectius, cridant l'atenció, amables, cercant ajuda, i fent ús d'estratègies personals per aconseguir els seus propòsits.

8. I per un altre costat, com s'interactua amb les famílies?

A l'escoleta de Can Cantó se li dóna molta importància a la interacció i a la cooperació amb les famílies. Per aquest motiu, es considera fonamental el diàleg diari amb ells en les entrades i sortides, així com també, el foment de la seva participació en les diverses activitats extraescolars del centre (xerrades, cursos, tallers, reunions,...). Així mateix, es fa ús d'una pissarra, en la qual s'hi escriu com ha anat el moment d'esmorçar, el moment de dinar, el canvi de bolquers i si s'ha de portar alguna cosa des de casa, com pugui ser, raspalls de dents, tovalloletes, bolquers,... Per últim, les famílies també han d'introduir els seus coneixements i habilitats, i aportar tot allò que sigui necessari.

9. I per últim, a l'escoleta existeixen plans d'acollida?

A l'escoleta de la qual estic reflexionant, sí que existeixen plans d'acollida per als infants, especialment en relació al període d'adaptació. Això és així, ja que és un centre escolar conscient del moment tant difícil que és per als més petits, separar-se per primera vegada dels seus pròxims, i acudir a un entorn molt més ample. Per aquest motiu, aposta per l'acompanyament de famílies i fills.

Per finalitzar, també es pot parlar de certs plans d'acollida per a les famílies, i fins i tot, per als mestres, que reben la informació i l'orientació necessàries per la resta d'agents educatius. 


***JUSTIFICACIÓ DE LES ETIQUETES SELECCIONADES

-He triat l'etiqueta 1.4, ja que he pogut arribar a diverses conclusions, a partir de la teoria apresa, i de la pràctica que he pogut observar en el centre d'anàlisi. 
-He elegit l'etiqueta 3.1 perquè al llarg de l'entrada m'he fet preguntes sobre el funcionament del centre i sobre els meus processos d'aprenentatge. 
-I per últim, he seleccionat l'etiqueta 3.2 perquè he reflexionat de l'organització del temps i de l'espai, de la relació amb les famílies,... i també he inclòs alguna evidència. 


lunes, 7 de abril de 2014

CONFERÈNCIA MERCÈ ADROVER

Dies passats, ja vaig poder gaudir d'una conferència de gran qualitat per al meu propi procés d'aprenentatge, gràcies a Jana Suau. Això no obstant, aquesta entrada tractarà d'una altra conferència que he pogut visualitzar a l'assignatura de Reflexió i Innovació Educatives, i que està basada amb Mercè Adrover, i que també ha constituït font de grans aprenentatges per a mi. Vet aquí un resum:

Mercè Adrover ens explica que és una mestra d'Educació Infantil, que ha treballat en vàries escoles, des de fa uns 10 anys aproximadament. Treballa per projectes i seguint la filosofia 3/18 (per tal de fomentar les habilitats de pensament, conceptualització i recerca, entre altres).

Al llarg de la conferència, ens parla de la importància dels projectes de treball, i de la seva evolució envers aquests, tot destacant quins són aquells aspectes que han provocat que ella mateixa evolucioni com a persona i com a professional. Així mateix, també remarca com ha anat creixent en la seva metodologia, especialment a través de l'aprenentatge d'altres mestres.

Afirma, que quan va començar a fer feina en un primer moment  a una escoleta unitària, tenia por de no complir tots els objectius del currículum, i que això era la seva principal preocupació. Això no obstant, aquest fet va començar a canviar, quan li varen donar una hora per cada àrea curricular, i fins i tot, una hora per projectes.

En aquest precís moment va deixar de preocupar-se per continguts matemàtics o lingüístics importants, per donar pas al fet de transcriure totes les converses dels infants, i comunicar-ho a més, als pares (cosa que abans no feia). Mercè Adrover ho considera essencial, ja que afirma que a través de la seva transcripció, un s'adona de moltes coses que s'havien obviat en el moment, i a més, és una tasca que permet reflexionar i analitzar aspectes desapercebuts, tot originant en el mestre, l'esperit de canvi i d'evolució. Va ser aquí, quan també es va adonar, que abans, el que realment estava fent, no eren projectes, i que a més, les preguntes que realitzava als infants eren massa simplistes.

A poc a poc, Adrover relata que va poder començar a  analitzar i reflexionar sobre els projectes de treball (els quals disposen d'una pregunta a resoldre, d'unes hipòtesis a formular, i d'una part científica a investigar). Però ràpidament hi va haver un projecte que li va canviar la seva perspectiva inicial, i li va servir per adonar-se del que hi ha darrere dels projectes en sí mateixos (pas de la part científica a cercar alguna cosa més). És aquí quan aquesta mestra d'Educació Infantil s'adona de la importància de recapitular cada projecte, i parlar d'allò que s'ha fet i d'allò que s'està realitzant (el procés). Per exemple, per mitjà dels mapes conceptuals.

Per un altre costat, al llarg de la conferència, Mercè també tracta la importància de treballar amb la pregunta, per tal de que aquesta ajudi en el desenvolupament d'un bon projecte. Després de diversos anys de treball, la seva perspectiva envers la pregunta també ha canviat. Diu que abans les seves preguntes eren molt simplistes,  i que ara aposta per preguntes que generin dubtes reals, que no siguin contestades amb un sí o un no (preguntes tancades), que estiguin lligades el màxim possible amb la vertadera realitat, i que no es basin en la mera reproducció, sinó en la producció de coneixement per part dels infants.  

Per últim, i ja per finalitzar la conferència, Mercè Adrover reflexiona sobre la importància  d'escoltar, observar i deixar parlar lliurement sense obligar als infants (tant en el dia a dia com en els projectes de treball), ja que molts cops, aquelles temàtiques que es creien resultar interessants per a ells, lamentablement no ho són, i a més, cada grup-classe és un món. Altres aspectes que destaca Adrover per la seva importància en els projectes són:

-La programació (no rígida).

-L'avaluació.

-L'error i les preguntes sense resposta.

-L'estructura pròpia dels projectes.

-El temps i la duració de cada projecte.

-Recopilar dades i partir dels interessos dels nens.

·      Després de fer un petit recordatori a la conferència de Mercè Adrover, quines diria que són aquelles condicions o característiques personals que evidencia i que són facilitadores dels processos de canvi?


CONDICIONS FACILITADORES DELS PROCESSOS DE CANVI
-Seguir la filosofia 3/18.
-L'aprenentatge a través d'altres mestres.
-No preocupar-se en excés per complir els objectius del currículum.
-Transcriure totes les converses dels infants, per tal de reflexionar i analitzar sobre aspectes desapercebuts.
-Tenir una bona comunicació amb les famílies.
-Treballar la pregunta: no simplista, realista, oberta, productora de coneixement.
-Intentar entendre què hi ha darrere de cada projecte.
-Recapitular, analitzar i reflexionar sobre allò que s'ha fet i allò que s'està realitzant (el procés).
-Escoltar, observar i deixar parlar lliurement als infants (sense obligar a fer-ho, amb el  temps necessari, fomentant l'espontaneïtat i la presa de decisions).
-Recopilar dades i partir dels interessos dels infants (i no d'allò que creiem que els hi pot resultar interessant).
-Superar les barreres enfront l'esperit de canvi i d'evolució.
-No dur a terme planificacions rígides.


***JUSTIFICACIÓ DE LES ETIQUETES SELECCIONADES

-He elegit l'etiqueta 1.2 perquè a través d'analitzar quines són les condicions que considera Mercè Adrover que són facilitadores de canvi, he ponderat i he reflexionat sobre quins són aquells elements que porten a una bona actuació professional. 
-He triat l'etiqueta 1.4 perquè al llarg de l'entrada he arribat a tota una sèrie de conclusions, a partir de contrastar la informació recollida. 
-I per últim, he seleccionat l'etiqueta 4.3, ja que al llarg de l'entrada he elaborat hipòtesis d'alguns dels processos de canvi destacats per Adrover.