domingo, 15 de junio de 2014

TANCAMENT DE L'ASSIGNATURA PER OBRIR NOUS CAMINS DE REFLEXIÓ...

Em disposo a realitzar aquesta entrada per donar fi a l'assignatura de Reflexió i Innovació Educatives, però per donar la benvinguda a nous camins de reflexió sobre el meu futur (tant professional com personal). Això és així, ja que el procés de reflexió mai s'ha d'acabar, ha de ser com un riu que flueix...



Per tal de realitzar el tancament de l'assignatura, reflexionaré sobre si les expectatives que tenia en un inici dels meus propis aprenentatges, s'han complert. També, faré un repàs de les meves línies vermelles (que no han sigut plasmades prèviament en el bloc, però que he tingut presents des del començament de l'assignatura i de les pràctiques), tot analitzant si les he traspassat i si les modificaria. A continuació, expressaré què he après de l'assignatura i de les pràctiques, i el que canviaria d'elles, i ja per últim, a on trobo que som ara, fent una autoavaluació de les meves competències.

1) S'han complert les meves expectatives inicials cap a l'aprenentatge?

Haig de confessar que sí s'han complert moltes de les expectatives que m'havia realitzat cap el meu propi aprenentatge, però probablement no de forma tant utòpica com ho plasmava en les primeres entrades que ho volia obtenir. Així, he aconseguit desenvolupar un pensament més crític i autònom, he aconseguit entreveure millor la coherència que hi ha entre la teoria i la pràctica, m'he convertit en una persona més responsable, capaç de detectar alguns dels meus punts forts i febles,... però no els he assolit del tot, ja que trobo que són aspectes que s'han d'anar perfeccionant i aprenent al llarg de tota la vida, donant-se mai per acabats.

2) Quines eren les meves línees vermelles? Les he traspassat? Les modificaria?

Des del primer moment que em vaig trobar a l'escoleta fent pràctiques amb les criatures, em vaig proposar no creuar mai les següents línees vermelles:

-Pigar.
-Insultar.
-Agafar-los bruscament.
-Fer-los crits.

Cal mencionar que tots aquests aspectes els he tingut molt en compte, i no els he traspassat en cap moment. En qualsevol situació, he analitzat les meves paraules i gestos molt minuciosament. Això no obstant, haig de confessar que en alguna ocasió que estava molt enfadada, m'ha costat molt reprimir-me el fet de no fer-los un crit o etiquetar-los, però he aconseguit no fer-ho, pensant que les criatures no tenen la culpa, i que probablement sigui jo la que hagi de canviar les estratègies utilitzades. Així mateix, trobo que un aspecte primordial que ha fet possible que no traspassi mai aquestes línies, és que som una persona molt pacient.

Les línies vermelles esmentades trobo que són fonamentals i que mai s'han de creuar. Per tant, aquestes no les modificaria. Malgrat tot, sí que n'afegiria una de nova: no ridiculitzar mai els alumnes. Moltes vegades, pensem que els infants tant petits encara no senten el ridícul, però ens equivoquem.

Per últim, cal mencionar que una línea vermella que no vaig incloure en un primer moment i que pensava que mai creuaria, és la de no respectar el ritme de l'infant. A l'escoleta, moltes vegades m'he vist amb la necessitat d'haver de donar pressa als infants en el moment del menjar, i malgrat no estar d'acord amb aquest criteri, he realitzat el mateix que feien la resta de tutores del centre, conformant-me.

3) Què he après de l'assignatura? I de les pràctiques? Què canviaria?

Per una altra banda, m'agradaria reflexionar sobre quins són els aprenentatges que puc extreure de l'assignatura de Reflexió i Innovació Educatives, i de la meva estada en pràctiques, així com de les propostes de canvi que hi inclouria.

En primer lloc, haig de dir que aquesta matèria m'ha resultat molt important, ja que gràcies a ella, he après a reflexionar millor de la teoria sobre la pràctica, a entreveure la coherència que hi ha entre aquestes últimes, i a adquirir una mirada més crítica. També, m'ha ajudat a reflexionar millor sobre els meus propis processos d'aprenentatge, a identificar quins són els meus punts forts i febles,  i a tenir en compte quins són els meus propòsits com a futura docent. Així mateix, he après a donar importància als canvis per a millorar i a la superació dels obstacles, i a identificar quins són els criteris que conformen les bones pràctiques, oferint-me estratègies diverses davant situacions que em puc trobar en el dia a dia a l'aula.

En segon lloc, les pràctiques m'han ajudat a observar si el que realment estic estudiant m'agrada, i a desenvolupar les capacitats i competències necessàries com a futura docent. També, he pogut aprendre com és el funcionament d'una escola d'infantil, i a donar importància a aspectes tant essencials com: el diàleg, la conversa, el treball en equip, la col·laboració amb les famílies,...

Per últim, de l'assignatura, l'únic que canviaria és la gran càrrega lectiva que té, i a les pràctiques, els hi afegiria més temps. És a dir, trobo que uns 3 mesos de pràctiques, no són suficients, i quan un està aprenent la vertadera essència de l'escola i dels infants, és quan ens hem d'acomiadar. Així mateix, des de la meva perspectiva, seria adequat que aquestes pràctiques s'efectuessin des del primer curs del grau d'educació infantil, ja que molts dels lligams teòrics, no els he pogut realitzar fins ara.

4) A on trobo que som ara? Quina autovaloració puc fer de les meves competències?

Des de la meva situació el primer dia de pràctiques, a on em trobo ara, hi ha una diferència ben notable. El primer dia em sentia com si m'haguessin tirat a la mar sense saber nadar, ja que era mínima, la idea que tenia del funcionament d'un centre d'educació infantil. Això no obstant, ara em trobo com si estigués en un port, a punt de pujar a un vaixell ben gran, per anar de viatge. Això significa, que ja em sento més preparada per treballar dins del món educatiu de l'educació infantil, i que ara és moment de continuar els meus estudis, per poder treballar amb l'etapa de 3 a 6 anys, amb criatures encara més grans. Per tant, el vaixell de grans dimensions, representa l'instrument per arribar a assolir les meves conquestes: endinsar-me dins del nivell educatiu (3 -6), i anar adquirint més coneixements per convertir-me en mestra.


Imatge pròpia

Així, quina autovaloració puc fer de les meves competències? Aniré autoavaluant-me àrea per àrea:

·         És autònom en l'aprenentatge

Considero que és molt important gaudir d'autonomia en l'adquisició de coneixements i de nous aprenentatges. Això és així, ja que cadascú ha de ser el protagonista del seu propi aprenentatge, per tal de que aquest últim esdevingui significatiu i funcional. Per aquest motiu, des de que he iniciat els meus estudis, he considerat essencial el fet d'aprendre autònomament (encara que sense oblidar, que dels altres i amb els altres, també s'aprèn). El fet de que hagi revisat altres blocs (tant dels meus companys com dels professionals de l'educació), i que hagi tingut en compte les experiències d'altres escoles (ja sigui de grans referents com Loris Malaguzzi, o visitant escoles de la meva zona geogràfica amb l'escoleta de pràctiques), reforcen aquest últim aspecte.

Tant les pràctiques com l'assignatura de Reflexió i Innovació Educatives, m'han ajudat a conrear aquesta capacitat d'aprendre per aprendre. Durant el Pràcticum, he tingut que revisar els documents del centre i realitzar preguntes constants a les tutores, amb la finalitat de resoldre els meus dubtes, i plantejar noves activitats per a les criatures. A l'assignatura, i especialment per a la confecció del bloc, he tingut que visualitzar vídeos, llegir molts de textos, i navegar per diverses pàgines web, amb la finalitat de trobar informació.

Al mateix temps, m'he tingut que autoavaluar, i intentar esbrinar quins són els elements que configuren una bona actuació professional. A més, el fet de que en l'assignatura de reflexió se m'encomani analitzar una bona pràctica de centre i una altra d'aula, m'ha obligat a pensar quins són aquells criteris que destaquen per damunt dels altres, per la seva qualitat i voluntat de portar-se a la pràctica (degut als beneficis que genera sobre les criatures). Així mateix, el dia a dia a l'escoleta, observant a les tutores de pràctiques, he pogut adonar-me de quins són aquells aspectes que m'interessen desenvolupar en un futur com a docent, i quins no.

Tots aquests criteris, han fet possible que arribi a conclusions a partir de comparar la teoria i la pràctica, i que n'observi la seva coherència, i que sense les pràctiques i l'assignatura de reflexió, no hauria estat possible.

·         Reflexiona sobre el seu propi procés d'aprenentatge

Ara més que mai, m'adono de la importància de l'assignatura de Reflexió i Innovació Educatives. Probablement sense aquesta última, m'hauria resultat molt dificultós reflexionar sobre el meu propi procés d'aprenentatge. Sí que és veritat que dins de la meva ment m'hauria anat plantejant preguntes, el perquè de les coses, i els objectius d'aprenentatge que em proposo, però com no ho hauria plasmat per escrit, molts dels meus aprenentatges i expectatives s'haurien esvaït. Així, el fet d'haver anat escrivint en el bloc sobre el meu recorregut d'aprenentatge, reflexionant sobre els meus propis errors i de la forma de fer-los front, i identificant els meus punts forts i febles, m'ha permès millorar molt, entorn aquesta competència.

Per tant, puc afirmar que ara som capaç de dir alguns dels meus punts forts i febles com a futura docent. Alguns dels meus forts són la paciència, la mirada i escolta activa cap els infants, la meva capacitat d'observació i reflexió, el meu interès, i l'estima cap a les criatures. Alguns dels meus punts dèbils estan relacionats amb l'autoritat, l'establiment de límits i la iniciativa. La meva tutora de pràctiques em va dir que em feia falta ser més autoritària amb les criatures i establir-los límits. També, que tingués més iniciativa per mi mateixa, i que no esperés a que fos ella qui em tingués que dir que cantés una cançó, contés un conte,... Per tant, aquests són alguns dels meus aspectes a millorar. Com? Amb l'aplicació de diverses estratègies per establir l'ordre a l'aula, i imaginant activitats per a realitzar amb els nens i nenes, en qualsevol moment de la jornada.

Des de la meva opinió, els punts febles esmentats són degut a les meves pròpies creences i concepcions. Així per exemple, trobo que no és adequat que es sigui massa autoritari amb els infants, sinó que s'ha de dialogar amb ells. També, em costa dur a terme tècniques com la del temps-fora, ja que des de la meva perspectiva, no s'ha d'abusar d'ella, per la poca significativitat que té per a les criatures. Observant allò que es duia a terme a la meva escola de pràctiques, puc contrastar les meves concepcions i creences amb les seves, adonant-me de que no estava d'acord en desenvolupar certes accions de la seva mateixa forma, entrant així, davant certs dubtes i dilemes que he tingut que solucionar.

·         Analitza i reflexiona sobre el funcionament dels centres d'Educació Infantil

Gràcies a les pràctiques, he pogut treballar molt aquesta competència. Una eina que també m'ha sigut molt útil, és el diari de pràctiques, en el qual he realitzat diverses anotacions sobre allò observat en el centre, hi he inclòs diverses preguntes que m'he anat formulant, reflexions i evidències,... en quant a l'organització del temps i de l'espai que s'hi du a terme, les metodologies emprades, la col·laboració amb les famílies, etcètera. A més, el fet d'haver de cercar una bona pràctica de centre i de portar a la pràctica un projecte de millora, m'ha fet plantejar quins són aquells aspectes del funcionament del meu centre de pràctiques que es poden caracteritzar com a debilitats, i quines altres, com a fortaleses.

Per últim, mencionar que els aspectes anteriors, m'han obligat a revisar els documents del centre, i a comparar si allò que hi apareix escrit, es correspon amb la realitat del dia a dia que s'hi du a terme.

·         Analitza i reflexiona sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge

Probablement, aquesta competència és la que tinc adquirida en menor grau. La causa d'això, és que m'ha suposat bastant d'esforç, identificar els valors que hi ha amagats darrere certes pràctiques, i esbrinar la fonamentació teòrica que defensen. Encara que ho he treballat amb la bona pràctica d'aula i amb la de centre, i m'he plantejat a mi mateixa, quines teories defenso, trobo que aquesta competència l'hauria de millorar molt més.

Per un altre costat, identificar i comparar bones pràctiques, també m'ha resultat una mica difícil. Em confon una mica, el fet de que una bona pràctica ho pugui ser per un centre, i no per un altre. Així, malgrat comptar amb un llarg llistat d'indicadors de qualitat de les bones pràctiques, he tingut que dedicar moltes hores de reflexió per arribar a comprendre-ho.

Per acabar, també comentar, que elaborar hipòtesis del perquè d'un fet concret, tampoc em resulta fàcil, ja que trobo que és molta la experiència i els coneixements que s'han de tenir. Això no obstant, en tot moment de la meva estada en pràctiques, he intentat reflexionar sobre el perquè de les coses.

·         Reflexiona sobre el procés de millora

Per últim, només em queda reflexionar sobre aquesta competència. Dir que el projecte de millora m'ha suposat molt de treball, esforç i dedicació, i que ha requerit molta creativitat i el fet d'empatitzar amb la mirada dels infants.  Són moltes les hores que he tingut que dedicar junt a les meves companyes de pràctiques, realitzant-lo. Això no obstant, m'ha proporcionat una mirada més crítica i reflexiva, i m'ha fet adonar, de la importància de preveure els obstacles i superar-los, sense caure al conformisme i el deixar córrer davant les primeres dificultats (les quals han sigut moltes).

Per una altra banda, també hem dedicat molta estona a cercar-ne la fonamentació teòrica, ja que no hi pot haver projecte de millora, sense aquesta fonamentació al darrere. Per tant, aquesta capacitat sí que la puc caracteritzar com assolida. El mateix passa amb la recerca de necessitats sentides i problemes al centre. Aquest últim aspecte no m'ha resultat complicat, ja que en tot moment els membres de l'escoleta han donat a conèixer les seves debilitats.

Per últim, només afirmar que em queda més clar quina és la diferència entre bones pràctiques i projectes de millora, però probablement, hauria d'emfatitzar-hi un poc més, és a dir, reflexionar-ne un poc més al respecte.

***JUSTIFICACIÓ DE LES ETIQUETES SELECCIONADES

-He triat l'etiqueta 2.4, ja que em realitzo preguntes sobre el meu propi recorregut d'aprenentatge.
-He elegit l'etiqueta 2.3, perquè al llarg de l'entrada, apareix plasmat allò que em queda per aprendre i els objectius que em proposo.

-Per últim, he seleccionat l'etiqueta 2.1, ja que identifico i avaluo les meves competències professionals i capacitats adquirides. 

sábado, 14 de junio de 2014

Reflexió sobre el pla de millora

En aquesta nova entrada vos deixo la reflexió d'un treball que ha suposat molta dedicació, esforç i il·lusió, durant les meves pràctiques: la reflexió sobre el pla de millora. Aquest ha estat realitzat conjuntament amb les meves companyes: Carolina Moreno i Paula Fresneda, fruit d'un gran treball en equip. Espero que vos agradi! 




La graella d'anàlisi sobre el pla de millora és la següent:



***JUSTIFICACIÓ DE LES ETIQUETES SELECCIONADES: 

Les etiquetes seleccionades són la 5.1, la 5.2 i la 5.4. La seva justificació es troba en el mateix document de reflexió sobre el pla de millora.


CONFERÈNCIA DE N'ALBERT

Temps passat, ja vaig poder gaudir d'escoltar conferències tant interessants i útils com la de Jana Suau i Mercè Adrover, però en aquesta entrada n'haig de parlar d'una altra que representa una molt bona pràctica educativa amb tota una sèrie d'indicadors de qualitat, i que ens va explicar n'Albert.

Albert és mestre d'educació infantil de l'escola Son Ferrer, així com també, cap d'estudis. Cal destacar a més, que una de les temàtiques principals en les quals s'ha format, és la de psicopedagogia, i que una de les seves mentalitats primordials és provar canvis. De fet, s'ha de dir que en un primer començament va optar pel model educatiu tradicional, però després d'assistir a un seminari sobre les competències bàsiques, i d'agafar certs aspectes que li agradaven d'altres escoles i d'adaptar-los en el seu propi context educatiu, es va adonar de que necessitava un canvi de manera de fer.

A continuació, explicaré tot un llistat d'indicadors que demostren que allò que ens va explicar Albert forma part d'una bona pràctica, així com també, introduiré la seva corresponent justificació. Cal tenir en compte, que per tal d'ampliar la meva pròpia formació en relació als indicadors que esmentaré, he revistat altres blocs i experiències.

1) Interrelació d'àrees, àmbits. Aprenentatge integral.

El fet de que es suprimeixi el llibre de text per donar pas a l'ús de les TIC, i que les organitzacions acadèmiques siguin per tasques, i no per matèries, permet donar pas a un tipus d'aprenentatge integral i globalitzat, basat amb la vinculació de diverses àrees. Així mateix, el fet de que es treballi per mitjà de les aules germanes, intercanviant-se idees, activitats i propostes, també ho afavoreix.

2) Atenció a la diversitat: Presència, participació i progrés. Autonomia.  

Aquest indicador es compleix quan Albert ens diu a la seva conferència, que li dóna molta importància a la inclusió i a un suport inclusiu (que sigui per a tots, i centrat en les capacitats i ritmes de les criatures). També, quan afirma que permet que tots els nens tinguin oportunitats per aprendre, oferint-los autonomia en el moment de triar quin coneixement volen obtindre.

 3) Temps i espais per a la reflexió.

El fet de que l'escoleta porti a terme activitats competencials i basades amb la vida quotidiana, conjuntament amb les famílies, esdevé en un espai i un temps per a la reflexió en sí mateix. Els claustres pedagògics també hi són molt importants.

4) Alumne com a protagonista del seu procés d'aprenentatge.

Albert afirma que els alumnes trien què volen aprendre (sense haver de dependre sempre d'un adult), i destaca la importància dels coprotagonistes. A més, amb aquest indicador, també s'aconsegueix potenciar el següent: Potenciar l'autonomia de l'alumnat.

5) Implicació i compromís educatiu.

Albert ens explica que hi ha una implicació i un compromís constant, per part de les famílies al centre, dels propis alumnes, així com també, dels mestres.

6) Planificació, desenvolupament i autoavaluació permanent en la pràctica educativa i del professorat. Capacitat d'autocrítica, transformada en propostes de millora.

Hi ha diversos aspectes que demostren que aquest indicador es compleix. En primer lloc, a n'Albert li agrada provar canvis, i anar canviant de mentalitat dins de l'aula sempre que sigui necessari. A més, aquest mateix ens explica, que en un principi, treballava el model tradicional, però que a l'assistir a un seminari sobre les competències bàsiques, va adonar-se de que no les treballava, i es va proposar millorar. Per tant, destaca un altre indicador fonamental: El procés de canvi té importància. 
  
En segon lloc, Albert també destaca la importància de la innovació pedagògica (participació en cursos i congressos, claustres pedagògics,...) i de la formació continuada, com a motors primordials per al procés de canvi, tot fent-se una autocrítica constant, transformada en processos de millora. D'aquí se'n pot extreure un altre indicador: la formació continuada dels mestres a través de la reflexió sobre la pràctica.

7) Currículum obert i flexible, ric, estimulant, coherent.  

Aquests són alguns dels criteris que demostren que s'aposta per aquest tipus de currículum: es defensa un tipus d'aprenentatge centrat en els alumnes, les famílies i els mestres; amb les aules germanes s'intercanvien idees, propostes i activitats; les propostes d'activitats són variades; i per últim, destaca l'equilibri i la coherència entre el marc teòric i l'infant.

D'aquest indicador en deriva un altre (pels mateixos motius): Objectius i propostes educatives clares i funcionals, flexibles i obertes al canvi.

8) Agrupaments i horaris flexibles. Agrupaments reduïts.

Aquest indicador també està molt relacionat amb l'anterior del currículum. De fet, està lligat a ell. Cal mencionar que al llarg de la conferència, Albert ens explica que li dóna molta importància als agrupaments heterogenis, entre els quals s'inclouen: grups interactius "1, 2, 4", els amics especials (per parelles), les aules germanes, els tallers d'art interclasse,...

Per una altra banda, també afirma que l'organització horària és la pròpia d'una escola competencial.

9) Fomentar la motivació de l'alumnat.

Albert destaca que es considera essencial la motivació de l'alumnat perquè tot funcioni, i que amb la metodologia de les aules germanes, els nens i nenes es motiven més, perquè aprenen els uns dels altres.

10) Aprenentatge significatiu i funcional. Parteix dels interessos dels infants.

Cada dia els infants tenen una activitat competencial que parteix de la quotidianitat i del treball de les competències bàsiques, atenent a les seves preferències i ritmes d'aprenentatge. A més, Albert, en un exemple del primer cicle d'educació primària, ens diu que a l'escola Son Ferrer es dota de sentit allò que es fa a l'aula.

11) Centre contextualitzat i vinculat amb l'entorn. Escola oberta a l'entorn.

Un aspecte que demostra que es compleix aquest indicador, és que es considera vital la importància de l'entrada de les famílies a l'escoleta, i a la coordinació d'aquesta última, amb els instituts.

Un altre tret que ho demostra és el treball en xarxa, del qual sorgeix un projecte de millora del barri, la coordinació amb els diversos serveis socials, una plataforma que aglutini totes les entitats del nucli,...

12) Treball cooperatiu dels mestres.

Aquest indicador és clau en l'escola Son Ferrer de la qual parla Albert, ja que és un dels seus objectius principals, i que es desenvolupa principalment, gràcies als claustres pedagògics.

13) Treball cooperatiu amb les famílies.

Aquest és un dels altres objectius claus de l'escola Son Ferrer. Això és així, ja que es considera fonamental que les famílies participin en les dinàmiques d'aula, en les festes, en els tallers, reunions,... A més, es desenvolupa un projecte Escola competent- famílies competents, per millorar-ne la coordinació.

14) Fomentar el treball cooperatiu entre l'alumnat.

Un últim objectiu principal de l'escola Son Ferrer és la cohesió de grups. Aquesta última s'aconsegueix a través de l'amic especial, les aules germanes, les dinàmiques d'aula, la lectura en parelles, els grups interactius, els tallers d'art interclasse,...

15) Potenciar les fortaleses i capacitats de cada infant.  

Aquest indicador s'aconsegueix fomentar per mitjà de les aules germanes (a on els grans tornen petits i els petits grans), i gràcies als grups interactius "1,2,4" (enriquint-se l'aprenentatge individual a través del posterior treball en equip).

16) Avaluació formativa i continuada.  

Aquest tipus d'avaluació és un dels reptes de l'escola Son Ferrer. Això no obstant, Albert afirma que es desenvolupa una avaluació competencial mitjançant rúbriques, proves escrites i orals, autoavaluacions,... A més, s'aposta per l'avaluació continuada del procés, no només dels infants, sinó també dels mestres.

17) Bon clima d'aula: segur, relaxat, de confiança, respecte,...   

Especialment a través de les aules germanes, els nens grans i petits es poden organitzar tant bé, que fins i tot, millora el clima de l'aula.

18) Escolta i mirada activa cap a l'alumnat.   

Alguns aspectes que demostren que aquest indicador es compleix són: els grans vincles afectius que s'estableixen amb els infants, i pel foment de l'atenció a la diversitat, a través de la qual es respecten interessos, ritmes i capacitats de les criatures.

Dins d'aquest indicador n'ha sorgit un altre també de molt important: Els vincles afectius i positius amb l'alumnat.

19) Metodologies actives i individualitzades, socioconstructivistes.

Alguns exemples del que ens explica Albert, i que demostren que s'aposta per aquests tipus de metodologies són: el treball de les competències bàsiques, el treball cooperatiu (entre mestres, infants i famílies), les aules germanes, la importància d'atendre a la diversitat, i per últim, l'escolta i la mirada activa cap a les criatures.

20) Resolució de conflictes mitjançant el diàleg i la reflexió.

Els amics especials i les aules germanes són exemples que permeten resoldre els conflictes, mitjançant el diàleg i la reflexió. A més, a l'escola Son Ferrer, s'intenta ser molt empàtic amb les famílies (posar-se a la seva pell), entendre-les, acompanyar-les,...

21) Fonamentació teòrica al darrere.  

Albert ha visitat moltes escoles (intercanvis pedagògics), agafant certs aspectes, i adaptant-los en el context de la seva escola. A més, se li dóna molta importància a la participació en jornades, cursos i congressos, per part dels diversos docents.

22) Pràctica educativa democràtica: diàleg, consens i negociació.

El professorat de l'escola Son Ferrer va duent a terme petites accions que es van contagiant, sempre de forma democràtica i comuna. Aquest indicador està molt relacionat amb el següent: Parteixen d'un diàleg previ, un consens i un respecte entre la comunitat educativa. Consens entre la comunitat educativa.

23) Conèixer i participar de la identitat i organització del centre.   

Albert ens conta que en tot moment es crea i es consolida a partir de la línea de centre.

24) Ha de ser documentada.

Albert va parlar a la conferència d'aquest indicador, tot afirmant que una bona pràctica ha de tenir una història, estar construïda a poc a poc, i estar consolidada amb els fets i esdeveniments que es produeixin.

25) Tenen en compte el procés de l'alumnat i no sols el resultat.    

A l'escola Son Ferrer es prioritzen les tasques i activitats procedimentals.


Per concloure, són molts els motius i els indicadors que demostren que allò que ens va explicar Albert en la seva conferència, es pot qualificar de bona pràctica. 


***JUSTIFICACIÓ DE LES ETIQUETES SELECCIONADES:

-He triat l'etiqueta 1.2, ja que al llarg de l'entrada analitzo els elements i indicadors d'una bona actuació professional. 
-He elegit l'etiqueta 4.2, perquè he identificat l'experiència d'Albert com a bona pràctica. 
-Per últim, he seleccionat l'etiqueta 1.3, ja que he accedit a altres blocs i experiències, per tal d'obtenir més formació en relació a tots els indicadors descrits al llarg de l'entrada. 

sábado, 24 de mayo de 2014

ANÀLISI D'UNA SITUACIÓ CONFLICTIVA D'AULA: CAS DE NA SUSANA

En les dues últimes entrades que he publicat de l'assignatura, he analitzat bones pràctiques, tant d'aula com de centre. Això no obstant, com bé es sap, el dia a dia a l'escoleta no és gens fàcil, i es generen situacions que precisament no deriven en una bona pràctica, sinó en moments d'error dels quals s'ha de reflexionar i analitzar per aconseguir grans aprenentatges.

Partint d'aquesta idea, he decidit analitzar un text que vàrem estar comentant a classe el 20 de març, i que en un primer moment em va semblar molt encertat, però que després de reflexionar-lo amb més profunditat a través d'unes preguntes que ens va formular la professora, no va ser així. A continuació, el podeu visualitzar:

"Me llamo Susana y soy ingeniero técnico. He trabajado como tal 12 años. Tengo dos hijos, uno de 3 y otro de 5 años. Hace dos años terminé los estudios de Magisterio y me incorporé a trabajar en un Aula escolar de P-3. Es martes, 15 de abril de 2012; 8:30 de la mañana. La situación se centra en la rutina de inicio de jornada (45 minutos): los niños/as se han puesto las batas y ya han pasado a jugar libremente, mientras yo, Susana, he anotado los encargos del día -lista comedor/incidencias comentadas por los padres. Me levanto y me acerco a los alumnos/as.

Estoy paseando entre los alumnos, interesándome por lo que hacen y haciendo pequeños comentarios; no intervengo con fuerza, sino que me voy manteniendo a una cierta distancia. Mientras observo al grupo, uno de los niños - Marcos - se me acerca llorando mientras me dice que un compañero - Pablo - le ha hecho daño. En ese momento me acuerdo de un trabajo sobre transmisión de valores que realicé hace unos años en la Facultad y aplico una de las estrategias centradas en el respeto y empatía por el otro: en vez de regañar de entrada a Pablo, acojo a Marcos y me preocupo por él asegurándome de que Pablo se percate de la situación. Pongo la atención en "preocuparme" por el niño "agredido", me aseguro que esté bien y lo tranquilizo. Después me dirijo a Pablo y hablamos sobre lo sucedido. Mientras yo hablaba con Marcos, Pablo ha ido pasando de una actitud defensiva a mirar a su compañero, de manera que me resulta fácil conducir la situación y hacer que Pablo pida perdón."

  El primer que vàrem realitzar conjuntament a classe, va ser descriure el cas, reflexionar sobre l'actitud i les accions de la mestra, i a continuació, donar-ne la nostra valoració o opinió, tractant de pensar en situacions on he tingut o he observat una situació similar:

Explicat per mitjà de les meves paraules, dir que ens trobem davant una situació conflictiva succeïda dins l'aula entre dos infants, i en la qual, intervé la seva tutora, Susana. Aquesta última estava mantenint un rol bastant observador durant el moment de joc lliure, quan de sobte se li apropa plorant un infant (Marcos), per explicar-li que un altre nen (Pablo), li ha pigat i li ha fet mal (sense conèixer-ne la tutora, el motiu).

Quina és l'actuació de la mestra? Utilitza una estratègia centrada en el respecte i l'empatia per l'altre que havia après en la Facultat, preocupant-se primer pel qui s'ha fet mal (perquè ho observi l'agressor), i després intentant parlar amb aquest últim, perquè demani perdó.

Haig de confessar que un primer moment, trobava que aquesta actitud i conjunt d'accions per part de la mestra eren del tot adequades. Això no obstant, després m'he adonat que seria més correcte, verificar i analitzar que realment hagi passat alguna cosa, i no jutjar a l'agressor sense saber-ne la seva opinió, i si ha sigut realment ell. També, tenir en compte si ha estat per voluntat pròpia o per incident. Per un altre costat, sí que és veritat que preocupar-se pel nen que s'ha fet mal perquè ho vegi l'altre és molt positiu, ja que els infants d'aquesta edat aprenent molt observant, però trobo, que la tutora no tindria que haver-los donat la solució de demanar-se perdó, sinó que entre els propis nens, hauria tingut que fer d'intermediària, perquè ells mateixos arribessin a la resolució del conflicte.

Per tant, puc arribar a la conclusió de que l'estratègia que la tutora afirmava que aplicaria en aquest cas, no ha acabat de portar-se a la pràctica, demostrant-se així, una incoherència entre teoria i pràctica.

Amb això es pot arribar a la idea, de que no és fàcil resoldre les certes situacions conflictes que s'esdevenen amb els infants diàriament. Des de que estic realitzant pràctiques, me n'adono més que mai. Jo mateixa reconec que en molts de casos conflictius, he errat, ja sigui per falta d'experiència o per no saber com aplicar la teoria a la pràctica. En moltes ocasions, simplement he fet demanar perdó als infants, sense fer-los reflexionar gaire, o sense ser conscient de què ha passat realment. És un gran error, probablement també dels nervis dels primers dies realitzant pràctiques. Malgrat tot, dels meus errors he anat aprenent durant tot aquest temps, i ara ja, puc gaudir de certes situacions conflictes, en les quals sí que he sabut aplicar certes estratègies correctament, com la que a continuació explicaré:

El passat dilluns, en el moment de l'esplai, una nena se'm va aproximar plorant i dient-me que el nen X, l'hi havia llevat la moto. Primer, la vaig escoltar atentament, per tal de conèixer quina era la seva opinió al respecte, tranquil·litzant-la una mica, i a continuació, em vaig dirigir amb ella, a cercar l'infant que suposadament li havia llevat la moto. En comptes de jutjar l'infant sobre allò que havia passat, vaig decidir escoltar quina era la seva versió al respecte, vaig decidir escoltar la seva història. Com que semblava que les dues parts no coincidien, a través de fer-los reflexionar mútuament i per mitjà de preguntes, es varen poden adonar que havia sigut un malentès. El nen s'havia pensat que la nena li havia deixat la moto, i per tal de resoldre  la situació, ell mateix va tenir la brillant idea de que cadascú realitzaria una volta pel pati, i després d'aquesta, se l'anirien compartint una i una altra vegada.  La meva funció simplement va ser la de mediadora. Els propis infants aconseguiren arribar a una solució entre ells.

Amb aquesta situació, he plantejat una altra alternativa per a resoldre aquest tipus de conflictes entre infants: la mediació. En la meva opinió, la mediació és un recurs molt adequat per a la resolució de conflictes, ja que permet arribar a una solució de mútua satisfacció, entre les parts involucrades, sempre per mitjà de la comunicació i el diàleg, i gràcies a un intermediari que actua de forma neutre per ajudar a resoldre el conflicte, però que no el resol. 



Una altra alternativa, podria ser la de la pràctica restaurativa, donant temps als infants perquè arribin entre ells mateixos a la solució, i observant-se i extraient-se tota la informació possible per part de l'adult.

·  Per últim, i per tal d'analitzar el cas amb més profunditat, he atès també als següents aspectes:

Les creences

Les creences són les ulleres que fem servir per mirar i interpretar la realitat, i que formen part de la nostra manera de pensar, i que poden o no complir-se. 

Està clar que la tutora Susana utilitza la creença de que l'infant que plora és el que s'ha de tranquil·litzar abans, i així evitar que l'agressor acompleixi la seva funció de cridar l'atenció.

Les emocions

Treballar les emocions a l'aula per a què els infants els hi pugin posar nom és molt important.

"Los sentimientos y las emociones son el lenguaje universal que debe ser honrado. Son la expresión auténtica de quiénes somos" - Judith Wright.

Sembla que en aquest cas, Susana sí les té en compte, ja que intenta fer ús de l'estratègia de posar-se a la pell dels altres amb la finalitat de que es comprenguin els sentiments i emocions, i en el cas del nen que plora, intenta calmar la seva frustració, tristesa, por i angoixa.

Coneixements teòrics

Davant qualsevol pràctica, sempre hi hauria d'haver algun tipus de fonamentació teòrica al darrere. En aquesta situació, Susana parteix d'allò après en la Facultat, concretament d'un treball sobre la transmissió de valors, i de l'estratègia del respecte i l'empatia per l'altre.

Vivències

Allò viscut i les pròpies experiències, també marquen allò que després es durà en un futur a la pràctica. En aquest cas, la tutora dels infants dóna prioritat a l'afectivitat, probablement perquè parteix de models basats amb l'estima, i perquè en els seus moments difícils, ha comptat amb suport emocional.

Les rutines


Per últim, amb tot l' anteriorment mencionat també hi tenen molt a veure les rutines. Sí que és veritat que aquestes són molt importants en la primera infància, ja que ajuden a donar ordre i estabilitat, així com a desenvolupar estructures mentals, però cal anar alerta, que a vegades poden ser massa repetitives. Així, si Susana en cada situació conflictiva similar a la descrita, sempre utilitza les mateixes estratègies, probablement aquestes ja no resultaran efectives. 


***JUSTIFICACIÓ DE LES ETIQUETES SELECCIONADES

-He triat l'etiqueta 1.2, perquè a través de reflexionar sobre si na Susana ha realitzat una bona intervenció en la resolució del conflicte esdevingut, m'adono d'aquells elements que són propis d'una bona actuació professional. 
-He elegit l'etiqueta 1.4, ja que a través de comparar la teoria i la pràctica duta a terme per la tutora en qüestió, arribo a certes conclusions. 
-Per últim, he seleccionat l'etiqueta 4.3, perquè a partir d'una situació en concret i d'una informació donada, he elaborat hipòtesis del perquè d'una forma d'actuar i no una altra.